Editorial
L’opa esgota els terminis
Fins i tot els defensors més ferris de les garanties entenen que el pas del temps és negatiu
Divendres passat va finalitzar l’atípic període de consultes establert pel Ministeri d’Economia sobre l’opa que el BBVA va presentar fa un any al Banc Sabadell. Aquesta consulta, oberta però no pública, arriba després del dictamen de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) que no va trobar motius per rebutjar l’operació, però va exigir més compromisos al futur comprador en matèria de crèdit a les pimes, un dels col·lectius més directament afectats per l’operació. El ministre Cuerpo ja va aclarir que la consulta no se centrava en la qüestió de la competència, dirimida per unanimitat a la CNMC, sinó en l’interès general. L’exercici que vam fer a EL PERIÓDICO de reproduir aquesta consulta ens va donar alguna pista del que pot tenir ara entre les seves mans el ministeri: no apareixen arguments nous contra l’opa partint de l’interès general i els que es pronuncien són fonamentalment els que s’hi oposen, sovint per raons molt diferents tant de la defensa de la competència com de l’interès general. Amb aquest resultat, el ministeri no hauria de prolongar, ni fins i tot esgotar, el termini de deu dies que té per decidir si eleva l’expedient al Consell de Ministres amb la finalitat d’alterar les condicions de l’oferta. Si no l’eleva, la decisió quedarà en mans dels accionistes del Sabadell i, en cas contrari, obrirà un nou període d’un altre mes. Fins i tot els defensors més ferris que els processos siguin garantistes estaran d’acord que el pas del temps no proporcionarà nous arguments davant el dilema del Govern.
A la balança del ministeri hi pesen moltes coses. D’una banda, hi ha la imatge d’Espanya en les institucions europees i davant els mercats internacionals. A priori no té cap sentit contradir un organisme independent com la CNMC en una decisió presa de manera unànime. A l’altra agulla hi ha el malestar entre els empresaris, especialment les pimes, i en alguns territoris, especialment Catalunya, per les conseqüències de la fusió en àmbits diferents dels de la competència, com és el de la cohesió i l’equilibri de poders entre els territoris. Els dubtes del ministeri poden ser raonables, però no els arregla el pas del temps. I possiblement aquest tipus de conseqüències tenen poc o gens l’origen en l’opa, sinó en decisions anteriors, tant dels reguladors financers com de les mateixes entitats bancàries. Les concentracions empresarials tenen externalitats negatives més enllà de la lliure competència, en termes de diversitat i de riquesa social i econòmica. Però mai fins ara ningú havia posat sobre la taula intervenir en aquest sentit. Ni mai fins ara els mateixos afectats havien al·ludit a aquest impacte en altres operacions que també l’han tingut.
Compradors i venedors en aquesta opa del BBVA sobre el Sabadell coincideixen que no és convenient allargar més els terminis. El Govern hauria de ser conscient d’això vista també la poca acollida que ha tingut el globus sonda llançat fa una setmana en el sentit de propiciar una opa alternativa per part del Sabadell. El dilema és real i la responsabilitat política consisteix a donar-hi resposta sense esperar que el temps podreixi l’opa ni que la resolució posi en entredit el prestigi d’Espanya o menyspreï la necessitat de defensar l’interès general en forma de cohesió territorial si resultés danyat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
