Editorial
La profunda crisi de la DGAIA
Les actuacions de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) fa temps que estan sota la lupa, tant en la tasca de protecció de nens i joves en situació de desemparament i vulnerabilitat com per la seva gestió econòmica. La DGAIA té la responsabilitat d’exercir la seva protecció i tutela, d’assumir-ne la guarda i de vetllar per la integració social i laboral amb mesures de transició a la vida adulta. Es tracta, sens dubte, d’una obligació, assumida per l’administració, de gran calat, perquè estem parlant d’un col·lectiu (prop de 20.000 menors en situació de risc) en un estat altament delicat que mereix una atenció especial. La mateixa existència de la DGAIA, amb més de 5.000 menors vivint en diversos tipus de residències i amb prop de 9.000 sota mesures de protecció legal, requereix una gestió no només eficaç, a causa del deure de protecció, sinó amb un grau molt elevat de professionalitat, atenent l’extrema fragilitat de les persones que atén.
La DGAIA està vivint aquests dies a l’ull de l’huracà. En lloc de respondre a aquesta gestió ideal, hem assistit a dos episodis que, sent molt diferents en l’ordre moral, ens informen de l’enorme crisi que viu la institució, una crisi que no només es refereix a casos concrets, sinó que és estructural. D’una banda, l’abandonament de funcions de protecció; d’altra banda, la possible xarxa de frau de les entitats que gestionen les prestacions de la Generalitat a joves extutelats però que encara depenen de la DGAIA. I com a teló de fons la sorprenent destitució de la cúpula (directora i subdirector general) el març passat, sis mesos després que la nomenessin.
El cas de la nena de 12 anys, sota guarda de la DGAIA, violada i prostituïda repetidament entre el maig del 2020 i l’octubre del 2021, és del tot esgarrifós. I més quan ens endinsem en els detalls de l’entramat criminal. Però, més enllà dels fets provats, és inexplicable que la mateixa menor fos autoritzada a abandonar el centre on vivia, dos anys després, per conviure amb un adult de 25 anys. Són pertinents aquí les paraules del president del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, que adverteixen que "tot el sistema s’ha de revisar, ja que hi ha deficiències estructurals i falta de recursos i reconeixement als professionals". No és una tasca fàcil treballar amb menors en centres oberts, ja que estem parlant de joves amb dificultats vitals i trastorns emocionals, per això més exposats a la captació de xarxes criminals. Raó de més, no obstant, per augmentar les mesures de protecció i per exercir un plus de dedicació. Els responsables hauran de justificar dèficits profunds que s’entreveuen com a sistèmics, en una crisi que es veu agreujada per la investigació de l’Oficina Antifrau i de la Sindicatura de Comptes a partir de la denúncia d’un treballador social pel que fa a les prestacions administrades pel Departament de Drets Socials i Inclusió. Les possibles conductes fraudulentes en la gestió dels recursos assistencials, amb places fantasmes, van més enllà d’una negligència.
Tant per respecte a les víctimes com per la necessitat que no es repeteixin fets similars i, per descomptat, per recuperar la confiança en una institució ara desprestigiada, convé exigir una investigació a fons, amb depuració de responsabilitats personals i polítiques.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
