2
Es llegeix en minuts
Junts i els bastons a les rodes

Junts i els bastons a les rodes

Una de les propostes electorals de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va ser replantejar-se la normativa que obligava a reservar un 30% d’habitatge protegit en cas d’obra nova o de grans rehabilitacions d’edificis a les zones més tensionades de Barcelona. La mesura, proposada al seu dia, el 2018, per Barcelona en Comú, i aprovada llavors pel PSC, ERC i Junts, s’havia convertit gairebé en paper mullat, en el millor dels casos. O més aviat en un fre per a la promoció d’habitatges a Barcelona. Si les previsions parlaven d’incorporar més de 334 pisos a l’any a l’insuficient parc d’habitatge assequible (uns 2.000 en total), la realitat es va acabar imposant. Entre el 2018 i el 2024 en van ser només 26. Convenia, doncs, un replantejament en un tema que va acabar sent un fiasco, tot i que es va plantejar com una mesura de pes davant la crisi habitacional que inquieta els barcelonins: segons el Consell Econòmic i Social (CESB), un de quatre cada quatre barcelonins ha hagut de canviar de pis els últims cinc anys per problemes econòmics.

L’adequació del 30% perquè almenys compleixi els seus limitats objectius en lloc de ser un fre per a l’increment de l’oferta ha arribat a la meitat del mandat municipal com un assumpte crucial però pendent per al govern del PSC, que ha posat sobre la taula una reducció substancial dels casos afectats per la mesura. En les rehabilitacions d’edificis, per exemple, s’hauria establert en més de 1.500 metres quadrats el límit que fixava l’obligació del 30%, mentre que en l’actualitat està en 600 metres quadrats. Una rebaixa notable a la qual també s’afegirien avantatges per als constructors, en el sentit que els pisos protegits no necessàriament s’haurien de construir a l’obra nova o rehabilitada sinó que es podrien transaccionar una altra ubicació al mateix barri o en districtes veïns o bé una permuta o una compensació econòmica a l’Ajuntament.

Al llarg d’aquest any s’han intensificat les converses del govern municipal amb el grup de Junts, la principal alternativa viable. Junts, però, ha trencat les negociacions i no únicament ha abandonat la possibilitat d’un pacte sinó que també ha proposat, en el ple extraordinari d’aquest divendres, una reprovació de l’equip de govern (la quarta del mandat).

Formalment la gran discrepància, més enllà d’altres serrells de l’hipotètic acord (ara liquidat), consisteix en la fiscalitat referida als nous habitatges: una demanda per part de Junts xifrava la rebaixa de l’IBI en un 4% contra el 2% de l’alcaldia. Però la reacció de Foment del Treball i de l’Associació de Promotors de Catalunya deixa en evidència l’estratègia del grup municipal de Junts, que, més que no pas contribuir a fer que determinades polítiques municipals (avui també ha torpedinat que la Guàrdia Urbana pugui adoptar pistoles tàser no letals) s’aproximin als plantejaments que diu que defensa, s’estima més que segueixin en vigor normatives encara més contradictòries amb els seus punts de vista amb l’objectiu d’erosionar el govern municipal pensant en les eleccions del 2027. Però complaure’s en la paràlisi no acostuma a ser una actitud que doni rèdits electorals a l’hora d’aconseguir que els ciutadans decideixin en qui volen confiar la gestió de la ciutat. I encara més, i va ser el mateix president de Foment qui ahir ho va expressar en públic, és "una irresponsabilitat gravíssima".