El comodí ‘dona’

Sílvia Coppulo explicava en el seu article Bomberes, mèrits i quotes les persistents dificultats que han tingut les dones per aconseguir tenir una plaça de bombers. Al llarg dels anys sempre hi ha hagut obstacles que han permès justificar una absència que, ateses les dades, era clamorosa: només hi havia quatre bomberes l’any 2000 i el 2024 la presència femenina no superava el 2,8%. L’estereotip masculí ha impedit durant anys que les dones formessin part del cos, amb la lletania clàssica que les ha foragitat d’altres feines considerades masculines: fortalesa física, problemes musculars, dificultat de compartir llargues guàrdies amb homes, etcètera. També deia l’article que era tan impensable que hi hagués dones bomberes, que fins fa pocs anys no hi havia lavabos, ni dutxes separades, cosa que m’ha recordat una anècdota que em va explicar l’amiga Magda Oranich: la primera lluita en què va participar com a advocada en el Col·legi d’Advocats va ser, justament, per tenir lavabos per a dones.

Tot el que es pugui dir respecte a la discriminació femenina, producte d’una societat patriarcal secular, és, a hores d’ara, ben conegut. La lluita per la igualtat en les societats democràtiques és antiga, molt feixuga i no està resolta, i si la mirada la dirigim a altres situacions, especialment als països islàmics, aleshores no tenim un problema patriarcal, sinó directament una situació de domini i esclavatge. Per molt que sembli que hem avançat –i certament ho hem fet, si més no en les democràcies liberals–, estem molt lluny d’aconseguir una societat igualitària. En aquest sentit, les mesures històriques per implementar la discriminació positiva han demostrat ser una eina que ha ajudat a corregir la situació i a accelerar la participació femenina en totes les àrees on estava vedada. Però, si aquest fet és indiscutible, també ho és que sovint s’ha posat tant l’accelerador que ha creat altres situacions de discriminació, que tampoc són desitjables. En moltes ocasions la discriminació positiva s’ha aplicat imperativament per qüestions ideològiques –de caire populista–, i no fruit de la realitat que s’intentava corregir. Òbviament cal canviar el paradigma patriarcal, i la voluntat política per fer-ho ha de ser persistent i rotunda. Però no es pot fer fent entrar el clau per la cabota.

Notícies relacionades

¿Per què no venen a classe?

Els avantatges, i el risc, del congrés del PP

Aquest podria ser el cas, per exemple, del que ha passat amb la reserva de places de bombers per a dones. És cert que el volum de dones és inferior que en altres cossos, com el de Mossos o el d’Agents Rurals. Però la decisió de l’antic conseller Joan Ignasi Elena d’imposar un 40% de reserva de places per a dones en aquests cossos operatius era la manera de corregir-ho? No era una xifra forçada, més política que no pas raonable? Especialment en el cos de Bombers, on la presència femenina era tan petita. Passar sobtadament a xifres tan altes de participació femenina pot ajudar a corregir la situació (i certament, va augmentar la xifra de dones), però té un cost evident perquè un volum molt important d’homes, amb qualificacions més elevades, queden fora de la plaça. En el concurs del 2024, 30 homes varen patir aquesta situació. És just lluitar contra la discriminació? Just, necessari i urgent. La qüestió és com es fa, i és aquí on rau el problema, no endebades sovint es prenen decisions de caire populista, sense tenir en compte el moment, ni les circumstàncies. En tot cas, imposar el 40% de dones a Bombers, d’un dia per l’altre, sembla més una decisió propagandística, que no pas un gest de justícia.

Emperò, si la decisió d’Elena pot semblar merament ideològica, la llei trans del 2023 que va imposar Podem va ser una barbaritat monumental que obria el camí a l’ús fraudulent. Una cosa és protegir les persones que volen canviar de gènere oficialment, i l’altra, permetre que es pugui fer sense canviar el nom, ni l’aparença, ni el comportament, ni res que els definís com a dones. És tal la laxitud de la llei, que ha esdevingut un esperpent que ara haurien utilitzat dos bombers presentant-se com a dones al concurs, per poder guanyar la plaça. Tot plegat, un presumpte frau que neix d’una imposició ideològica –el 40%– i d’una llei –trans– que és un disbarat. És el que passa quan la ideologia s’imposa al seny.