Un dijous de col·lapse

A les pàgines de la premsa hi guanya per golejada Soto del Real. I la premsa compta. I allò d’Ábalos gairebé sembla una venjança divina. Va ser el portaveu socialista que, el 2018, va pronunciar el discurs de la moció de censura contra Rajoy prometent que la corrupció moriria. I set anys després el fiscal anticorrupció li demana 24 anys de presó per, entre altres coses, organització criminal i blanqueig de capitals. I el magistrat del Suprem, Leopoldo Puente, no adscrit al sector Marchena, va ordenar el seu ingrés a la presó i el del seu escuder Koldo García –li demanen 19 anys– per greu risc de fuga. El PP està exultant i Feijóo ha convocat avui una gran manifestació, la setena, contra Sánchez. ¿Qui a espasa mata a espasa mor?

L’autoritat moral de Sánchez està ben feta xixines. Respectant la presumpció d’innocència, hi ha clars indicis que Ábalos, Santos Cerdán i Koldo García cobraven comissions aprofitant el seu domini d’un ministeri clau. I, a més, les converses gravades per l’UCO indiquen un tracte a les dones radicalment contrari al proclamat feminisme del PSOE, que fins i tot vol prohibir la prostitució. Nomenar fiscal general de l’Estat una magistrada líder contra la violència de gènere per rellevar el condemnat la setmana passada pel Suprem –en una sentència que encara desconeixem– no sembla prou penitència. I afirmar que el ÇPP no pot criticar-los perquè les comissions de Bárcenas eren més voluminoses no exculpa de res. A tot estirar –si PP i PSOE es barallen per qui s’ha quedat menys comissions– l’únic beneficiat serà Vox.

A més, Ábalos a la presó, i desesperat perquè a 66 anys tem una llarga pena de presó, es pot creure una víctima i comença a disparar merda. Més contra Sánchez i el PSOE, que deu pensar que l’han abandonat. De fet, ja un dia abans i en una entrevista telefònica amb El Mundo, va dir que calia investigar el rescat d’Air Europa perquè per allà s’arribaria bé a Begoña Gómez, la dona de Sánchez, a la qual el jutge Peinado vol portar a l’escarni d’un judici per jurat. I un president del Govern ha d’elegir bé els seus col·laboradors més pròxims. Ábalos i Santos Cerdán indiquen que, com a mínim, Sánchez no sap seleccionar. I el PSOE perd un diputat –fins ara i malgrat haver anat al grup mixt Ábalos votava amb el PSOE– i un vot menys perjudicarà el Govern en les votacions parlamentàries.

Però posem que Sánchez aconsegueixi trampejar el cas, la pèrdua, també dijous, de la votació per aprovar el camí de dèficit –el primer pas per tirar endavant els Pressupostos– indica un fet més greu i que ja sembla sense retorn. No és només l’abandonament de Junts i Podem de la majoria de la investidura; el que va passar dijous es pot repetir les setmanes vinents i confirmar una majoria negativa i contrària a Sánchez de 178 diputats (PP, Vox, UPN i Junts) contra els 164 del Govern més la majoria dels seus socis, i l’abstenció –no suport a Sánchez– de cinc diputats més, quatre de Podem i una de Compromís. ¿El Govern pot sobreviure així, sense majoria, amb l’escàndol dels seus dos successius caps de l’aparell i amb Ábalos disparant contra Begoña?

Notícies relacionades

La veritat no és tòxica

Govern i sectors estratègics

El seu únic salvavides és que Junts –per més que Feijóo insisteixi a Sánchez Llibre– és molt difícil que voti qualsevol moció de censura perquè ara té set escons que li permeten ser el rei del mambo i no li interessa gens arriscar-los. I l’economia tira prou per poder apujar el salari dels funcionaris un 11% en tres anys. ¿Us recordeu quan Zapatero i després Rajoy –en van dir austericidi– havien de retallar perquè Espanya havia de gastar molt més del que podia recaptar i endeutar-se als mercats?

Un polític socialista, que avui ja està retirat, em diu que Sánchez no ha tingut un dijous negre sinó un dijous de col·lapse. ¿Definitiu? "Bé, amb Sánchez...".