Malediccions apocalíptiques

2
Es llegeix en minuts
Malediccions apocalíptiques

MAGDA GIBELLI / EFE

De vegades, la frivolitat esdevé l’aparador de la transcendència. Eurovisió, amb tota la seva estètica kitsch i hortera, és un autèntic fenomen global a nivell d’audiència i el festival suposadament apolític més sensible a la geopolítica. La seva pròpia creació el 1956 va tenir una evident intenció de reunificació europea després de la Segona Guerra Mundial. L’expulsió de Rússia el 2022 per la invasió d’Ucraïna va ser plenament acceptada. Però no ha sigut així amb Israel. De nou, el país participarà en la pròxima edició. Europa, presa dels seus fantasmes i dels seus interessos, incideix en la vergonya.

Avui, Israel és un estat genocida governat per uns dirigents elegits democràticament que han assassinat de manera sistemàtica més de 70.000 persones. Palestins que han mort sota les bombes llançades sobre els seus barris, les seves escoles, els seus hospitals i els seus camps de refugiats. Que han sigut abatuts per bales que apuntaven a homes, dones i nens indiscriminadament i que, fins i tot pitjor, jugaven amb les seves preses en un deliri psicopàtic col·lectiu: avui disparem al cap, avui al ventre, avui a les cames. Palestins que han sigut sotmesos a una fam despietada, mentre els magatzems d’ajuda humanitària estaven embotits d’aliments i els camions llestos per anar en el seu auxili. Res. Prohibit el pas a la decència i la compassió.

Ara, aquest Govern que ha comès aquestes aberracions, que ha violat les lleis de la guerra i s’ha burlat d’aquest déu a qui diu servir, mostra la seva ira cap a qui no vol compartir una festa amb ningú que el representi. "Que la desgràcia caigui sobre ells", ha afirmat el ministre d’Exteriors d’Israel, Gideon Saar. I aquests "ells" són Espanya, els Països Baixos, Eslovènia i Irlanda, potser també Islàndia i Bèlgica. Els països que han decidit retirar-se d’Eurovisió al confirmar-se la participació d’Israel en el festival. Exactament, ¿què ha volgut dir aquest senyor amb les seves paraules?

Notícies relacionades

Des de l’acord de l’alto el foc el 10 d’octubre passat, més de 350 gazians han mort per atacs israelians. Dos nens al dia, informa l’Unicef. L’ajuda humanitària no entra amb el volum necessari per fer front a les necessitats. Tampoc els equips per reparar infraestructures vitals i retirar municions sense explotar, runa contaminada i aigües residuals. La majoria de la població viu en tendes de campanya improvisades. El 80% dels edificis han sigut destruïts (1.500 durant el primer mes de treva). A la Ciutat de Gaza, el 92%.

Però, tornem a la frase: "Que la desgràcia caigui sobre ells". ¿A quin grau de supèrbia, d’impunitat absoluta, ha arribat un dirigent –o un govern– per expressar-se com un esbirro il·luminat? Molt ha d’haver normalitzat la seva capacitat d’agredir, de trepitjar els drets humans, per dirigir-se així a altres països. Tenint en compte la desgràcia que el seu Govern ha fet caure sobre Gaza, ¿és només una bravata? Aquesta amenaça apocalíptica il·lustra per què havien d’haver expulsat Israel d’Eurovisió.