¿¡Que ve Llarena!?

La negativa de l’anterior president de la Sala Segona, Manuel Marchena, que es manté com a magistrat, però va rebutjar continuar com a president en funcions fins a l’elecció del seu successor, ha deixat la sala amb el president en funcions del magistrat més antic: Andrés Martínez Arrieta.

A la Sala Tercera, el magistrat Pablo Lucas Murillo porta gairebé tres anys i mig com a president en funcions, des del seu nomenament el 31 de desembre de 2022.

Ni Martínez Arrieta ni Murillo podran complir el mandat de cinc anys pel qual s’elegeixen els magistrats que ocupen les presidències de les esmentades sales.

Martínez Arrieta complirà 72 anys el 13 d’abril del 2027, i per tant li queden menys de dos anys per a la seva jubilació; Lucas Murillo farà els 72 el 13 de juliol del 2026.

Per tant, seria hora d’aprofitar l’oportunitat per recolzar l’estabilitat que suposa complir el mandat de cinc anys. A més, hi ha circumstàncies que obligarien el Tribunal Suprem a adaptar-se als temps.

Ens referim a la llei de paritat, que obliga a respectar l’equitat de gènere en polítiques, empreses i administradors.

Seria incomprensible que amb una llei que coincideix amb la renovació d’un CGPJ es rebutgi aplicar en l’elecció per a les presidències d’aquestes dues sales del Suprem aquesta nova llei.

Tot i que el tema de la paritat va ser plantejat fa mesos pels vocals del sector progressista (en són 10), a la qual cosa s’oposa el sector conservador (en són 10), el cert és que aquesta reivindicació sembla haver-se desdibuixat. No per al sector progressista, que té com a programa mínim que una de les dues sales sigui ocupada per una dona.

Les seves candidates per a la Sala Segona i Tercera són les magistrades Ana Ferrer i Pilar Teso, respectivament. Ferrer és la primera dona que es va incorporar al Tribunal Suprem, l’abril de 1984. Teso va entrar a la Sala Tercera el 2008. El sector progressista planteja nomenar la seva candidata per a qualsevol de les dues sales.

Però la dreta judicial no vol veure ni en pintura Ana Ferrer. Ja en va bloquejar el nomenament quan va ser candidata a presidir el CGPJ el juny del 2024. I el seu veto s’ha traslladat a la Sala Segona.

Al Suprem s’ha instal·lat, de fet, una palanca d’ascens o retrocés particular, i és la palanca del vot discrepant.

Ara mateix, Ferrer és objecte d’una campanya en contra per haver presentat un vot particular contra el criteri dels seus parells de l’extribunal del procés de rebutjar aplicar la llei d’amnistia als dirigents independentistes que van ser condemnats per malversació.

"Volíem tant l’Ana", es diu en certs cercles. I la presidenta del Suprem i del CGPJ, Perelló, que exhibeix tenir amistat amb Ferrer per justificar la necessitat de votar per Martínez Arrieta, s’escuda: "És que no la volen a la Sala Segona". I referent a Teso, Perelló afirma que haurien de passar per sobre del seu cadàver per nomenar-la.

¿Llavors, on som?

Perelló va apostar, sense èxit, per impulsar el que s’ha presentat davant el sector progressista com el mal menor, és a dir, el tàndem Martínez Arrieta-Lucas.

¿Per què mal menor?

Perquè la dreta, que es compon de set o vuit vocals afiliats a la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM), podria optar per presentar altres candidats. Un d’ells podria ser Pablo Llarena, expresident de l’APM.

Notícies relacionades

L’art de perdre

Només un minut

Llarena és presentat com el llop que ve. És difícil que compti amb els 13 vots necessaris i parteix amb desavantatge. Perquè la seva dona, la magistrada Gema Espinosa, és vocal del CGPJ; per tant, s’hi abstindria i no comptaria amb 10 vots sinó amb nou. Llarena necessitaria quatre vots progressistes.

El sector progressista ha d’avaluar si prefereix continuar amb els presidents en funcions o nomenar-los, ja que els seus candidats no sortiran i llavors donar la batalla a la Sala Tercera l’abril del 2026 i a la Sala Segona el juliol del 2027.