El terratrèmol Orriols

No hi ha revolució, però ¡alerta!, sí un fort terratrèmol. Junts, que va ser el segon partit en les eleccions del 2024, es desploma. Passa a ser el tercer, empatat en diputats amb el quart. I en un Parlament de 120 escons cau de 35 a 20. I baixa del 21,6% al 13,8% dels vots. Per contra, Aliança Catalana, el partit de Sílvia Orriols, que va ser l’últim amb 2 escons, els multiplicaria per 10, fins a 20, i saltaria del 3,8% al 12,4% dels vots. I en intenció directa (sense cuina) fins i tot supera el partit de Puigdemont. Junts pateix una seriosa clatellada i Orriols puja com l’escuma.

La cinquena part dels qui van votar Junts el 2024 ara votarien Aliança. I la causa principal és que Orriols, que fins fa poc només era l’alcaldessa de Ripoll, ha sortit amb força enarborant la reacció contra la immigració, bàsicament la musulmana. El 60% dels catalans creuen que hi ha massa immigrants, però també el 60% diu que aporten molt a l’economia. I el 58% considera –una evidència– que sense immigrants Catalunya seria pitjor. La immigració és i serà cada vegada més necessària (hi ha poca natalitat), però també provoca creixents objeccions.

I amb aquesta bandera –és la segona enquesta que ho apunta– Orriols ha passat en menys de dos anys de ser l’últim partit del Parlament a disputar el tercer lloc. I més espectacular, en les preferències per presidir la Generalitat, Orriols empata amb Puigdemont (8%), el mític i exiliat president del 2017.

L’antic vot convergent dels bons temps (més del 40%) ha disminuït –la pujada d’ERC primer i la resurrecció del PSC–, però, a més, s’ha dividit en dos. Un 13,8% a Junts i un 12,4% a Orriols. La CDC de Pujol va ser un partit molt catalanista, però un partit arreplegador. El 1980 Pujol es va erigir en el fre a una Catalunya dominada per l’aliança dels socialistes i el comunista PSUC, llavors molt potent i amb un candidat catòlic, Josep Benet. I després de la desaparició d’UCD va recollir molt vot centrista i conservador que no trobava alternativa. Pujol, realista i lector de Paco Candel (Els altres catalans), va predicar que "és català qui viu i treballa a Catalunya". Però a CDC hi va haver també una sensibilitat de caràcter exclusivista –allà hi ha algunes intervencions de Marta Ferrusola– reticent a la nova immigració i potser nostàlgica de Catalunya per als catalans.

És possible que, desaparegut tant Pujol com el procés –i amb CDC transmutada en Junts–, la sensibilitat Ferrusola estigui en Aliança. Així s’explicaria la transfusió d’una part de l’electorat i que Orriols passi per davant, segons el CEO, de Junts a Girona i a Lleida, les seves antigues places fortes.

Notícies relacionades

La confiança, el motor de la prosperitat

La pròxima fiscal general

I sumant Aliança i Vox, l’electorat contrari a la immigració –a l’estil de l’extrema dreta europea– sumaria el 22% dels vots i fins a 34 escons sobre 135. Un 87% dels votants d’Orriols (davant un 60% de mitjana catalana) diuen que hi ha massa immigrants. Però els electors d’Orriols no se senten d’extrema dreta. En autoubicació ideològica en una escala d’1 a 10, la mitjana catalana es col·loca en un 4,3 i els electors d’Aliança (5,7) són més a prop de la mitjana que dels de Vox (7,2). I potser amb la mentalitat de l’antiga CDC són menys independentistes que els de Junts (el 62% davant el 81%). Orriols cavalca més sobre la reacció a la immigració que sobre l’independentisme.

Sí, l’extrema dreta ja és aquí. Però malgrat la crisi política general, a Catalunya no hi ha avui una forta reacció antigovernamental com, per exemple, a França. Segons el CEO, un 63%, màxim a les seves enquestes, contra el 32% aprova la gestió de la Generalitat. Però saber acollir la imprescindible immigració exigeix més realisme i mesures assenyades (amb recursos) que sermons. És bàsic que els qui ja viuen aquí –que saben que necessiten més immigrants– no se sentin preterits.