2
Es llegeix en minuts
Investigar sense apriorismes

Amb l’apagada de dilluns passat la immensa majoria de la ciutadania va descobrir dues coses: la gran complexitat del sistema que proveeix el país d’energia elèctrica i la total dependència que en tenim en la nostra vida quotidiana. Sobre el grau d’ansietat que pot produir viure unes hores sense llum, telèfon i internet cadascú hi haurà de meditar en privat. Però sobre el grau de vulnerabilitat del sistema elèctric es requereixen moltes explicacions que no s’han donat fins al moment. Perquè el col·lapse semblava una cosa tan improbable que la mateixa presidenta de Red Eléctrica d’Espanya (REE), Beatriz Corredor, va assegurar fa tan sols uns mesos que el sistema elèctric espanyol, "el millor del món", és tan sòlid que el zero elèctric no podia produir-se. Però es va produir. Cal, per tant, conèixer amb precisió quins van ser els motius que van causar l’apagada per després aplicar les solucions adequades i evitar que un col·lapse com el de dilluns torni a repetir-se.

És lògic que adonar-se de la vulnerabilitat del sistema elèctric generi també un sentiment d’inseguretat i d’urgència. No obstant això, els enginyers experts en la matèria asseguren que el col·lapse no va ser provocat per una única fallada o error, sinó que havia de deure’s necessàriament a un cúmul de circumstàncies. És per això que prediuen que es trigarà temps, fins i tot mesos, a conèixer-ne amb exactitud les causes. De fet, el comitè d’experts de la Unió Europea que investigarà què va passar s’ha donat un termini de sis mesos per fer-ho. És obvi que el Govern central haurà de donar algunes explicacions precises molt abans, si no tan completes com es desitjaria almenys prou rigoroses per saber què va passar i per què no van funcionar els sistemes de previsió de contingències i de contenció. És cert que el president va comparèixer tres vegades, amb molt poca informació per transmetre, el dia de l’apagada i l’endemà, però també ho és que la presidenta de REE, l’operador que garanteix el subministrament d’energia elèctrica, va trigar tres dies a fer-ho, no ho va fer en una compareixença oficial i va ser per eludir qualsevol responsabilitat pròpia o de la seva companyia.

Donada la complexitat del sistema, potser és utòpic demanar una investigació ràpida, tot i que seria tranquil·litzadora, però el que sí que és imprescindible és que es faci a fons, sense opacitat i sense apriorismes, ni contra els operadors privats, ni contra les empreses elèctriques, ni contra els diferents tipus de producció d’energia. De les seves conclusions se n’han de treure lliçons que permetin evitar una situació similar en el futur. Per això, no s’haurà de tenir por d’assenyalar responsabilitats, siguin les que siguin, fins i tot si hagués sigut provocat per un factor extern, una hipòtesi que es va diluint. No sembla que sigui aquest el moment de debatre sobre si renovables sí o nuclears no, o viceversa. Aquesta és una discussió present des de fa dècades i que es mantindrà encara durant més temps. El que es necessita ara és conèixer les causes, les conseqüències i les lliçons per al futur, buscant el bé comú i evitant utilitzar el que ha passat per treure’n profit personal, empresarial o polític.