Odiar els periodistes

Anys després, quan ja era un jubilat habitant en un cubicle del diari, va dir en una altra conferència, a Torí: "El periodisme és un ofici cruel". Havien passat molts anys i moltes variants en aquest treball que ara, a l’Argentina, viu un revés impressionant: el president de la nació ha decidit fer dels periodistes carn de canó, perquè s’avergonyeixin de ser-ho, perquè callin, perquè deixin de fotre’l amb la pilota que, en definitiva, era la primera admonició de Scalfari: "els periodistes són gent que diuen a la gent el que li passa a la gent".

Ara, en aquest país que tan bons periodistes ha donat al món i que amb tantes dificultats va afrontar la persecució que ha afectat tant a tants ciutadans al llarg de la història, la llengua presidencial està posant en risc l’entitat dels que estan obligats a explicar el que li passa a la gent. En una reunió de l’entitat que mira de protegir la llibertat d’informació i de l’ofici, Fopea, a la qual vaig assistir a la Universitat de Palerm, periodistes que fa anys que monitoritzen la salut, moral, professional, de l’ofici, van explicar el que, sobretot el president de la nació, està fent perquè la ciutadania deixi de mirar al periodisme com a part d’allò al que una societat s’ha de donar. El títol de l’informe és El asedio al periodismo debilita la democracia, i té com a propòsit la defensa de la llibertat d’expressió, des del rigor d’aquella frase que li deia Scalfari als que anaven a aprendre a les escoles i a les redaccions.

Com que soc periodista abans que frare, i considerant que una crida d’atenció de l’ofici sobre la seva salut no només afecta els periodistes sinó la societat sencera, i arreu del món, em vaig quedar estupefacte davant les estadístiques dels que monitoritzen des de Fopea la salut trencada de la relació de la llengua presidencial amb els que tenen el deure d’explicar el que li passa a la gent. Inclosa la gent que voldria que els periodistes deixessin d’existir, una cosa que el president de la nació ha desitjat sobretot a un dels més importants, i més premiats, d’aquest ofici: Jorge Fernández Díaz, recent premi Nadal de literatura, per cert, per la novel·la El secreto de Marcial, que va escriure sobre el seu pare i que és seqüela d’un altre llibre formidable, Mamá, sobre la seva mare. 179 atacs a la llibertat d’expressió, vinguts en gran manera del poder polític, es comptabilitzen l’últim any, com amenaces a l’exercici de la premsa.

En aquell panel convocat per la Fopea hi havia amb Fernández Díaz, un jurista d’enorme prestigi a l’Argentina i per aquests mons; Ricardo Gil Lavedra, que va tenir una participació capital en el judici als militars, la gestió criminal dels quals va portar aquest país a la pitjor dictadura que ha viscut. El que és avui moneda habitual en la llengua del senyor Milei, i no només això, perquè callin els que no combreguen amb el seu menyspreu a l’ofici, va ser assenyalat en aquell informe, amb estadístiques i amb preocupació, com una alerta el corol·lari de la qual podria ser: "Ja n’hi ha prou".

Notícies relacionades

Què ens passa amb la fi del món?

El temps en la política

Perquè Lavedra i Fernández, corroborant estadístiques d’insults al periodisme i, per tant, a la ciutadania, diguessin el que van dir, al costat dels directius de l’entitat que els va unir, és que el got ja ha vessat. El que passa, un assetjament per fer caure el periodisme en el que va assenyalar Scalfari per explicar la seva utilitat civil, és una terrible vergonya per a un ofici que no pot viure emmordassat, ni avergonyit, per aquells que, des de la seva més alta magistratura, consideren que l’amenaça i l’insult són també maneres de legislar i de perseguir.

Hores després d’aquella subratllada aclaparadora del que el poder polític fa per intimidar la premsa argentina, un dels assessors de Milei en el Govern de la nació va corroborar altres advertències del líder de la nació. Les va culminar amb una frase que ja forma part del llenguatge que la més alta magistratura del país utilitza perquè el periodisme no sigui el que es diu per explicar el que li passa a la gent. Aquest funcionari va dir: "No odiem prou els periodistes. De moment".