1
Es llegeix en minuts
Creure en l’emergència

Saray Fajardo

No tinc paraules per descriure-ho, no havia vist mai res igual, diuen alguns testimonis de la tragèdia a València i a Castella la Manxa. Davant les imatges tan brutals que ens semblen irreals, altres persones ens parlen de la devastació, l’horror, la impotència, però també de la deixadesa i la falta de previsió dels que governen, l’absència d’ajuda. Al cap i a la fi, doncs, sí que hi ha paraules per acotar ‘in situ’ una situació que ens depassa i ens esglaia, però des de la distància ens toca ser més curosos amb el vocabulari que triem. George Orwell deia que el pensament corromp el llenguatge, però el llenguatge també corromp el pensament, és a dir, el marc mental que ens permet entendre i actuar.

Notícies relacionades

Hi pensava aquests dies, quan s’analitzen les raons de la dana. Es parla de l’escalfament global i aleshores s’utilitzen com a sinònims els conceptes "canvi climàtic" i "crisi climàtica", i fins i tot "emergència climàtica", però en realitat els separa una gradació important. El debat lingüístic és viu a les editorials de molts mitjans de comunicació. "Canvi climàtic" denota un nou estat al qual ens haurem d’acostumar (però no per força negatiu) i "crisi climàtica" fa èmfasi en la gravetat, però alhora pot fer creure que és passatger. "Emergència climàtica" potser crea alarmisme, però subratlla la urgència d’actuar davant del canvi. Aquest és el terme que defensen tant la Unió Europea com les Nacions Unides, perquè certament vivim una situació d’alerta mundial i ho comprovem cada dia en episodis locals i de caràcter global.

Fa gairebé vint anys que Al Gore va popularitzar el concepte de "canvi climàtic" amb el seu documental Una veritat incòmoda, però no hem anat gaire més enllà. Continua ignorant-se la realitat. Algunes enquestes recents mostren que, als Estats Units, només un 37 per cent dels votants republicans estan preocupats per l’escalfament global i rebutgen la idea d’una emergència. Si aquest dimarts Donald Trump guanya les eleccions nord-americanes, tornarem a pensar en George Orwell i en el llenguatge corromput pel pensament dels que neguen l’emergència.