El que digui Mario Draghi
L’expresident del BCE proposa coses tan normals com de difícil concreció. El lema és ser més competitius perquè aquí tenim els EUA i la Xina
El expresidente del BCE Mario Draghi. /
El recurs tecnocràtic de demanar molts informes té molta lògica fins i tot quan, com passa als despatxos de Brussel·les, més aviat sembla ser un element de dilació, com l’excusa pròpia de qui no vol decidir. Que l’informe sigui de Mario Draghi és tota una altra cosa. Ja no es tractava de buscar algú que definís el segle XXI com el segle d’Europa, ni que formulés una vegada més la pau perpètua. Des de la crisi de l’euro, Draghi manté l’aura del pragmàtic amb objectius sòlids, amb l’atractiu d’operar amb realitats i no amb abstraccions. Encara queda per veure quin percentatge de les propostes de Draghi es pot convertir en acció política.
Ha arribat a l’escenari europeu l’informe Draghi, després de les euroeleccions, a l’espera de qui arribi al Despatx Oval i amb la Xina fent-se forta en el comerç mundial. Per contrast amb la sobreabundància retòrica, Draghi ha aplicat la seva astúcia a una redacció clara, sintètica, com una lliçó d’habilitat maquiavèl·lica passada pel tamís corrector de l’europeisme institucional. Ja no n’hi ha prou amb lamentar-se pel Brexit, la covid, Ucraïna o les crisis migratòries. Únicament quatre universitats europees consten en el rànquing de les primeres cinquanta del món. Draghi afegeix: la Unió Europea només té tres institucions de recerca científica entre les cinquanta millors del món.
Notícies relacionadesDraghi proposa coses tan normals com de difícil concreció. El lema és ser més competitius perquè aquí tenim els Estats Units i la Xina. Per ser competitius cal podar la hiperregulació, conjugar política climàtica amb reindustrialització –cotxes–, prendre’s de debò la defensa d’Europa –és a dir, la despesa en defensa–, integrar energies netes com la nuclear, impulsar els semiconductors, redefinir el Green Deal, consolidar el subministrament energètic, expandir la transició digital, persistir en les prioritats i no anar-se’n en raons perquè els Estats Units han crescut dues vegades més. Ni els unicorns tecnològics es queden a Europa ni es creen grans empreses. Queda en l’aire unificar els mercats de capitals. El mateix Draghi reconeix que es tracta d’un Pla Marshall triplicat. I afegeix: "Ho fem o és una lenta agonia". En quantificar-ho parla de 800.000 milions d’euros a l’any, talment els fons Next Generation. Així és la prosa de Draghi perquè la situació no dona per a més lírica europeista. Draghi parla clar: explica a la gent del carrer que s’ha de canviar perquè perdem poder adquisitiu, és necessari poder defensar-se quan algú ataca i és urgent recuperar nivell educatiu.
Qui sap com els poders europeus duran a la pràctica l’informe de Draghi. Alemanya sembla poc propícia, d’entrada. Per bé i per mal, la iniciativa depèn d’un sistema de presa de decisions poc expeditiu, amb una institucionalitat a vegades bizantina. Per això encara no està escrit el gran informe sobre la urgència d’una definició geopolítica de la Unió Europea. Ara com ara es tractaria de condensar potència econòmica per tenir molt més pes geoestratègic. Això és poc probable però no impossible. El requisit fonamental és tenir consciència estratègica.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.