Una pífia amb megawatts
La trama dels lampistes del PSOE ja ha topat amb els fonaments instrumentals de l’Estat de dret i, encara abans de saber quines en són les conseqüències polítiques, la veritat és que tot era un nyap. També és una ignomínia i els ciutadans algun dia ho valoraran a les urnes. Aquella vella teoria de triar els millors per fer les feines més brutes es veu en desús, perquè Santos Cerdán té un peu a la presó i la lampista Leire Díez ja pot buscar un bon advocat. Guàrdia Civil, Policia Nacional i jutges instructors preserven el sistema institucional de conspiracions i màfies polítiques.
Es diria que, sense perjudici del que vagi revelant l’UCO, la trama és a les darreres. Quedaran dempeus un greu deteriorament institucional, la incògnita sobre el One de tota la pífia i la immensa desconfiança en la vida pública en un moment en què els conflictes s’amunteguen i la brega política passa per una fase d’enverinament. A partir d’ara no és l’Estat qui ha de reconstruir el mal fet: és la política. En cas d’eleccions generals, qui farà les llistes del PSOE, allò que quedi del sanchisme o una executiva renovada a fons?
Fent un repàs a la nòmina del sanchisme, pocs dels seus personatges passen per la prova d’accés a l’excel·lència. Si el primer govern de Felipe González va dir que el gran descobriment del PSOE era la Guàrdia Civil, amb l’actual directora general –adscrita al sanchisme profund– el greuge és lacerant, a més de les aportacions característiques del ministre Marlaska, negant les crisis i en aquest cas posant indirectament en dubte les conclusions del jutge.
Instal·lar el sense sentit a les entranyes de l’Estat sol acabar malament. Leire Díez fa oblidar Zapatero, com Zapatero va fer oblidar Ábalos, Santos Cerdán i Koldo, però en realitat tots els casos estan interconnectats, com sol passar amb la corrupció política, quan les trames s’ordeixen perquè una faci oblidar l’altra. Qui ha subministrat els megawatts per mantenir el funcionament de ‘lampisteria’? Qui va donar el ‘sí’ –un gest aquiescent en un despatx en penombra, en hores crítiques– perquè la màquina es posés en marxa? Qui va proposar la trama de manera que qui donés el ‘sí’ pogués després dir "no em consta"?
El tòpic periodístic equipara la pífia dels ‘lampistes’ del PSOE amb el cas Watergate però en realitat els elements comparatius són a les hemeroteques espanyoles. Hi ha de tot: Roldán, els eros, Bárcenas, Unió Mallorquina, el tres per cent o els comptes de Jordi Pujol a Andorra, Matas i Rato. Tot i així l’iceberg que emergeix als informes de l’UCO té una dimensió especial, una càrrega inaudita de megawatts, amb capacitat de desintegració nuclear.
Quan els jutges deixin la toga a l’armari, ja complerta la tasca, caldrà tornar a la política i hi tornaran a intervenir els atzars i les flaqueses. Per desgràcia, casos així desconcerten tant la societat civil que poden afeblir-la.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
