Ressaca electoral i dia negre per a Sánchez

Les alegries de Sánchez s’assemblen a les del dia després d’un equip modest que no ha sortit apallissat del Bernabéu, però que, després de l’eufòria inicial per no haver sigut humiliat, quan mira la classificació es veu en posicions de descens, perquè, tot i que no es va emportar un cabàs de gols, tampoc va puntuar.

El líder socialista se’n va anar diumenge a la nit a Ferraz i va celebrar com una victòria quedar 700.000 vots per darrere de Feijóo, el doble que fa 11 mesos, però el dia després va ser nefast.

La nit electoral va deixar a Sánchez la mala notícia de la resurrecció de Podem. El mig milió de vots obtinguts per la seva exministra d’Igualtat, a qui va fer fora del Govern de mala manera després del fiasco de la llei del només sí és sí, obliga el líder socialista a tractar els quatre diputats morats al Congrés com un actor més en peu d’igualtat a ERC, Junts, Bildu, el PNB i Sumar.

Sánchez resisteix a empentes i rodolons, però ho fa a base de fagocitar els seus socis a la seva esquerra. Amb ERC, el PNB i Sumar en caiguda lliure només Bildu sembla avui un aliat sòlid, però insuficient, per mantenir-se a la Moncloa.

Les males notícies es van acumular al controvertit telèfon mòbil del president el dia després de les eleccions europees. Primer va ser la dimissió a mitges de Yolanda Díaz després del nou desastre de Sumar. El president haurà de decidir si quan porti a terme la crisi de Govern per substituir Teresa Ribera, que abandona el gabinet camí de la Comissió Europea, també inclou Díaz entre els cessaments. La ministra de Sanitat i líder de Més Madrid, Mónica García, es va afanyar a anunciar que el seu partit obre un període de reflexió sobre la seva participació a Sumar; l’anunci va sonar a un "si t’he vist, no me’n recordo" dirigit a Yolanda Díaz.

Notícies relacionades

Finals i principis

La campanya masclista més bruta contra Harris

Però la rematada va venir per Catalunya. ERC diumenge a la tarda tenia un pacte tancat amb el PSC per formar la Mesa del Parlament de Catalunya, però Marta Rovira va canviar d’idea a última hora i va acordar la Mesa amb Junts i entregar la presidència a Josep Rull. Ara el calendari de la investidura està en mans de Puigdemont i que Illa es pugui sotmetre a la confiança de la Cambra catalana ha quedat molt lluny.

En definitiva, Sánchez surt macat de les europees, amb menys vots, amb els seus socis capitidisminuïts i dividits, traït per Junts, i tot i que amb tota seguretat pugui mantenir la presidència del Govern, potser és a costa de no aprovar cap llei ni decret si no aconsegueix que, amb o sense mediador internacional, es desencalli la investidura catalana.