De Normandia a Ucraïna

A les graderies de l’hipòdrom nacional hi ha expectació sobre qui traurà avantatge en el vot europeu, si el PP o el PSOE. Això genera hipòtesis i apostes encara que el que realment importa és quants escons aportarà cadascun dels dos partits als seus grups idonis del Parlament Europeu. Com més diputats, més capacitat d’influir de fet en qualsevol decisió parlamentària i també en el repartiment de poder en la Comissió i en el conjunt d’institucions europees. Així és el funcionament real de la Unió. Per la mateixa raó el resultat de Vox és de tenir en compte de cara a l’evolució del bloc tan dispar a la dreta del Partit Popular Europeu.

Com és habitual, la campanya electoral se n’ha anat per les branques. És una vella temptació de la política de l’europeisme endogen: delectar-se amb la contemplació dels arbres sense veure el bosc. En aquesta distracció en surt perdent la qualitat de l’opinió pública. En el curs de la campanya, Espanya ha batut rècords d’irrealitat política, penosament aliena a les coses que són fonamentals per a la Unió Europea. El cas de l’hipereuropeista Pedro Sánchez és paradigmàtic.

La commemoració dels 80 anys del desembarcament de Normandia hauria estat una oportunitat per repassar tot el que ha aconseguit Europa des de llavors. Arribà el Pla Marshall, esclatà la guerra freda, es van fer els primers passos per a la integració europea. Aquells anys, el règim franquista va mantenir Espanya en una posició apartada. Van arribar després els plans d’estabilització i el turisme. El boom de la classe mitjana va ser determinant i així es va fer possible la transició democràtica, amb l’ingrés en la Comunitat Europea i l’OTAN. Europa creixia. Va caure el mur de Berlín, Iugoslàvia es va desintegrar i ara mateix, mentre els veterans de Normandia celebren la seva èpica, les canonades retronen a Ucraïna. Al mateix temps, la vella Europa, un apèndix d’Àsia, s’endinsa en els enigmes de la intel·ligència artificial, el bitcoin i la guerra amb drons. Ara per ara, és difícil jutjar si regula poc o massa, bé o només a mig fer.

Notícies relacionades

¿I un campionat del món de cúrling?

Els altres Errejón

L’ordre del dia del nou Parlament Europeu és no deslligar-se de tanta experiència històrica –tràgica o persuasiva– perquè, entre altres coses, com més s’allunyi de la realitat més força tindran els extrems. Ho hem vist amb la immigració. Si Trump torna a la Casa Blanca, per la nova legislatura europea serà crucial coexistir amb els Estats Units i, amb la Xina, trobar un punt intermedi entre la competència i la col·laboració imprescindible.

Ni hi ha ni sembla desitjable que arribi a haver-hi un electorat europeu homogeni, ni un demos. La maduresa política, tot i així, es manifesta en la qualitat de les opinions públiques. Per això, si un país necessita ponts o reduir la inflació, no és exemplar ensofronyar-se en una campanya electoral per parlar de flor o que tot ha de ser gratis. Això ens duria a una Europa somnàmbula, quan més urgeix que sigui poderosa, astuta i justa.