De què va la Generació Z

A cada protesta contra la injustícia i la inhumanitat, els titulars mediàtics donen el protagonisme a la generació Z, sigui al Magreb, a Europa o al sud-est asiàtic. Hi ha certa propensió fàcil a donar per fet que la generació Z és altruista, solidària i que s’identifica amb totes les causes del progressisme avui posat en qüestió.

A les universitats, els departaments de sociologia defineixen les generacions amb gran aparat conceptual, com qui fa talls de mortadel·la. Els nascuts entre 1980 i 1990 són els millennials o boomers –fills dels baby boomers–. És a dir, la generació Jo. A continuació, nascuts entre 1990 i el 2000 ve la generació Z, ja zoomers o centennials. Entre el 2010 i el 2020 va venir al món la generació Alfa, de fills dels millenials, de ple al segle XXI. Ara mateix surt dels pavellons de maternitat –2020-2030–, la generació Beta, que creixerà en el món de la intel·ligència artificial.

La generació Z és el 25% de la població mundial, uns 1.300 milions de nadius digitals. És raonable identificar aquestes noves masses amb tota causa progre? Dels vuit milions Z a Espanya, quina proporció està contra el genocidi de Gaza, contra Putin o a favor de l’Espanya plurinacional? En realitat, també hi ha indicis per suposar que els Z van anant-se cap a la dreta. Podria ser que les generalitzacions de la sociologia confonguin de nou el bosc amb els arbres. En el maremàgnum actual, tant se val dir que l’activista radical Greta Thunberg –nascuda el 2003– lidera els Z o que l’ha substituït abruptament el dretà francès Jordan Bardella, nascut el 1995. Posats a simplificar, tot s’hi val. Les generacions no es mouen en bloc ni a l’uníson, una per impulsos generosos, l’altra per greuges intergeneracionals. L’efecte és de dislocació: en el cas de França, es parla de crisi de règim.

Uns Z es deuen haver emocionat amb la flotilla que navegava cap a Gaza i d’altres es van identificant més amb Israel. N’hi haurà que volen papers per a tothom, i d’altres, controls migratoris més rigorosos. En quins percentatges? Com sempre, l’acció d’uns provoca la reacció dels altres.

Anticasta

Com es va constatar en les eleccions al Parlament Europeu, avança el que s’ha anomenat nacionalpopulisme, una anticasta de dretes, un recel més elevat davant l’ecologisme i les causes identitàries, com també passa a Amèrica del Nord o Austràlia. Els que fa cinc anys votaven partits verds ara són antiwoke. Entre altres coses, això representa inestabilitat política. Però potser està despuntant un postpopulisme.

Notícies relacionades

Complim, Alsina

Ressignificar el 12-O

Electoralment, Europa s’havia anat desplaçant cap a la dreta i els consensos elementals –de vegades postergats per consensos més de conveniència que de substància– s’esquerdaven.

Instagram substitueix els editorialistes i el discurs polític s’adultera a TikTok. Als Estats Units, la generació Z passa gairebé cinc hores diàries penjada de les plataformes digitals. Aviat no hi haurà avingudes amb el nom de Gutenberg..