Discrepàncies
El pregó de Sant Jordi
El escritor británico David Walliams, durante el pregón de Sant Jordi 2024, este lunes en el Born Centre Cultural /
Aquest any, la persona encarregada de fer el pregó de Sant Jordi ha sigut un escriptor anglès anomenat David Walliams, famós per les seves novel·les per a joves. La notícia és molt bona, ja que per primera vegada es reconeix de veritat la literatura infantil i juvenil. Perquè no s’enganyin, l’any que l’hi van donar a Emili Teixidor va ser pocs anys després d’aconseguir un gran èxit amb Pa negre que no seria precisament una novel·la per a infants. El senyor Walliams, en canvi, fa literatura només per a joves. Seria d’aplaudir si no fos perquè aquest senyor ha nascut a Londres i escriu en anglès. I alguns us preguntareu: ¿Que no hi ha autors de literatura infantil i juvenil a Catalunya? Ja us dic jo que sí. Molts i amb molt talent. Maite Carranza, Anna Manso, Martín Piñol, Care Santos, Jordi Sierra i Fabra, etc. ¿De debò que el primer a fer el pregó de Sant Jordi havia de ser un anglès?
No em sorprèn, si analitzem l’evolució de la festa de Sant Jordi. No em negaran que està perdent una mica el nord. D’acord que les roses no siguin catalanes (la majoria venen de l’Equador i Colòmbia), que la majoria dels llibres es venguin només aquell dia i que ningú es recordi de la llegenda original del cavaller i el drac. Carregada de simbologia i activisme. ¿Però que el pregó del dia del llibre el faci un anglès? Francament, em sembla surrealista.
Els autors de literatura infantil i juvenil són molt importants i hi recau una responsabilitat enorme. Perquè si els nostres joves llegeixen llibres que no els diverteixen ni entenen, no es convertiran mai en lectors. I és una pena, que precisament el dia que es decideix aplaudir el seu gènere no ho facin amb algun dels autors que fan anys que piquen pedra escrivint en català. Dit això, si només us arriba per comprar un llibre aquest Sant Jordi, compreu-ne un per als vostres fills, nebots o nets. Perquè, com diu la meva amiga Anna Manso, la literatura infantil i juvenil és literatura en majúscules i si aquesta mainada no es converteixen en bons lectors, ja m’imagino el Sant Jordi del 2087 regalant pans de sobrassada.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
