Roba

Plegar mitjons

Em vaig queixar que era una de les tasques més avorrides i empobridores de la vida humana

2
Es llegeix en minuts
Rentar la roba a baixa temperatura redueix el consum energètic

Rentar la roba a baixa temperatura redueix el consum energètic / Agencias

Em vaig quedar tres dies sol a casa, i el segon me’n vaig anar per diversió amb dues bosses de roba bruta i una novel·la d’Ariana Harwicz a la bugaderia. Per a la meva alegria no hi havia ningú. Quan passava la bugada de la rentadora a l’assecadora, es va obrir una porta pràcticament invisible, en la qual no havia reparat mai, i en va sortir una noia d’uns 20 anys. No sé com no em va agafar un infart. Va ser com veure sortir algú de l’interior d’una bústia de correus groga. Va sortir, diguem-ne, del no-res. Em va dir bon dia, vaig tornar la salutació, se’n va anar al carrer, i jo em vaig quedar refent-me de la sorpresa i estudiant la misteriosa porta. Al cap de 20 minuts, la noia va tornar. Jo estava plegant roba. Va tornar a saludar-me i va desaparèixer per la misteriosa porta.

Notícies relacionades

Al cap de cinc minuts va emergir de nou. Jo continuava plegant la bugada. "Si tornes, segurament continuaré fent boles amb els mitjons", li vaig dir. Em vaig queixar que era una de les tasques més avorrides i empobridores de la vida humana. Va riure i em va respondre que això no era res. "De vegades fem serveis a domicili, i la setmana passada una parella em va encarregar una bugada només de mitjons. ¿Saps quants? 168". La xifra era molt precisa, i tan voluminosa que gairebé em vaig marejar a l’imaginar els mitjons amuntegats, com en una granja. "¿Com pots acumular tants mitjons bruts?", es va preguntar. "És més", vaig replicar, "¿qui té 168 mitjons?".

Em vaig passar la tarda pensant en la parella, que ja trobava més misteriosa que la porta invisible, i com seria acumular 168 mitjons bruts. Vaig recordar quan jo vaig arribar a acumular a l’aigüera 19 tasses d’esmorzar sense rentar. Totes les que tenia. Al principi va ser deixadesa, i després ja no sé què va ser. També és estrany tenir 19 tasses. Però hi va haver una època que tothom tornava de viatge i te’n regalava una de record. O la portaves tu. Però els 168 mitjons estaven a un altre nivell. El meu dubte, de sobte, era saber si quan els van fer rentar ja no en tenien cap per posar-se, o encara en podien embrutar més.

Temes:

Ciutat on