La tribuna
Putin fa un Aznar
Rússia és a la diana d’Estat Islàmic des de fa temps i és, en aquests moments, juntament amb l’Iran i l’Afganistan, el seu principal enemic
Més enllà de la casuística concreta, l’atemptat de Moscou significa que el Daesh s’ha reconstruït, ha abandonat les zones de confort i torna a ser una amenaça global
El funest record d’Aznar trucant als directors dels diaris per forçar la tesi d’ETA en l’atemptat de l’11M sembla reviure ara a Moscou, amb un Putin que acusa Ucraïna de l’atemptat a Krasnogorsk, i juga a l’ambigüitat de l’autoria, malgrat les evidències inapel·lables que assenyalen el Daesh com a autor criminal, incloent-hi el seu propi comunicat. De fet, la possibilitat d’un atemptat a Rússia estava en totes les anàlisis prospectives, i la intel·ligència americana havia avisat Moscou de risc imminent. Però Putin és un mestre a fer servir les tragèdies per a les seves accions militars, com ja va fer amb l’atemptat de fa vint anys en un bloc de pisos a Moscou, que va deixar 300 morts, i amb el qual va justificar la segona guerra/massacre a Txetxènia. És possible que en aquest cas, atesa la naturalesa delirant d’atribuir l’atemptat a Ucraïna, l’excusa li duri poc, però també era delirant allò de l’Aznar i ETA, i recordem la corda que va donar.
Més enllà del pervers ús distorsionat que en faci Putin, el fet és que Rússia està en la diana d’Estat Islàmic des de fa temps i és, en aquests moments, juntament amb l’Iran i l’Afganistan, el seu principal enemic. De fet, quan el gener passat es va produir l’atemptat del Daesh a la ciutat iraniana de Kerman, després d’atacs permanents contra el Talibà, només faltava un gran atemptat a Rússia per culminar el triangle de la diana gihadista. En ambdós casos, el volum de morts ha superat el centenar, i tots dos han servit per a l’objectiu primordial de l’organització terrorista: plantar la bandera del seu retorn mundial, més enllà dels llocs on mai no ha deixat d’operar.
D’entrada, la pregunta obligada. Per què aquests tres països són els primers a llista del Daesh? En el cas del Talibà, l’odi mutu és antic, per molt que tots dos siguin integristes islàmics, fins al punt que el Daesh el considera com el primer enemic a batre. Però a banda de la confrontació entre ambdós grups terroristes, l’Iran i Rússia foren els països més actius en la lluita contra Estat Islàmic, durant la guerra de Síria, i mantenen posicions en les guerrilles que encara actuen al Kurdistan sirià. A més, Rússia és el país més bel·ligerant en la lluita contra el Daesh en el Sahel africà (una de les zones més inestables del planeta), amb els seus Wagner en guerra permanent, i responsables directes dels cops d’estat prorussos a la regió, especialment al Níger, Mali i Burkina Faso, on els atemptats són constants. De fet, a Mali la guerra és oberta, i a la regió de Menaka (on en el passat hi va haver molta activitat de les franquícies d’Al-Qaeda), el Daesh ja és l’amo absolut, fins al punt que es creu que és el lloc on intentaran fundar un nou califat. Si s’afegeix el tema txetxè, que conforma l’univers martirologi del Daesh, i la permanent repressió russa contra els integristes del Caucas, el llistat de motius queda complet.
Pel que fa a l’execució de l’atemptat, és indiferent quin grup de l’organització terrorista sigui el responsable directe, per bé que no s’apunta a la branca russa del Daesh (Wilayat al Quqaz), sinó a l’ISIS-Khorasan (ISIS-K), la sucursal de la regió afganesa on, en el seu moment, es va amagar Bin Laden, cosa que és habitual en aquest grup terrorista, que no tendeix a fer servir locals del país on atempta.
Però més enllà de la casuística concreta, l’atemptat significa dues coses: una, que el Daesh no només no està aniquilat, sinó que s’ha reconstruït en força en els darrers anys, amb una capacitat econòmica i logística preocupant; i dues, que ha abandonat les zones de confort on actuava i torna a ser una amenaça global. En aquest sentit, cal pensar que l’Iran i Rússia han estat el bateig del seu retorn, però l’objectiu mira directament al món occidental, no endebades tot Occident és enemic del seu ideari integrista.
Per això, la majoria de països occidentals, incloent-hi els Estats Units, han augmentat sensiblement l’alerta terrorista, perquè el retorn de noves tandes d’atemptats és una alta probabilitat. No oblidem que el Daesh no practica el gihadisme individual, com altres grups, sinó que tendeix a grans i molt precisos atemptats. I tot plegat passa amb Rússia desestabilitzant Europa, l’Iran desestabilitzant l’Orient Mitjà i la Xina tutelant-ho tot. Temps incert, temps arriscat.
