Vitòria, Barcelona, Brussel·les

La decisió de Pere Aragonès d’avançar les eleccions obeeix a lògiques catalanes (la negociació fallida dels seus propis pressupostos), però també deu molt al nou escenari que van obrir les eleccions generals, amb Junts convertit en actor imprescindible al Congrés. Vasos comunicants, la resurrecció de Junts a Madrid i el seu paper preponderant en la investidura i en la legislatura van donar inici a una nova etapa en l’eterna lluita entre ERC i els postconvergents a Catalunya. No es tracta ja només de si Carles Puigdemont torna a l’arena política catalana (assumpte no menor), sinó de qui s’anota davant l’electorat independentista els gols de la debilitat parlamentària del Govern. La negociació de la investidura i l’amnistia han indicat a ERC, per si no ho sabia, que en aquest territori pinten bastos per a ells.

En aquest sentit, posar en repòs la legislatura fins després de l’estiu no és un mal negoci per a Pedro Sánchez, tot i que per a això ha hagut d’assumir un fracàs que el soroll electoral i l’amnistia no haurien d’ocultar: per a un Govern, prorrogar els pressupostos sempre és un símptoma de debilitat. Sánchez ho sap, i per això es vantava d’haver-los aprovat sempre en temps i forma. Fins ara. Tot i així, un Govern sense gairebé alè agraeix el canvi de tema en la conversa.

En termes electorals, i Sánchez sempre està en mode electoral, la concatenació electoral pot permetre al PSOE construir un missatge alternatiu a la marxa triomfal fins a les europees que el PP ja comptava. Tant al País Basc com a Catalunya, les perspectives socialistes són millors que les dels conservadors. En les eleccions basques, tot indica que el PSE serà part de la governabilitat. A Catalunya, el PSC encadena tres victòries consecutives i aspira amb sòlids fonaments a una quarta que aquesta vegada li permeti governar i obrir l’era postprocés després dels indults i l’amnistia amb un Govern liderat per un dels "partits del 155". No serà senzill, però l’aspiració és legítima i possible.

Un escenari de bons resultats socialistes i d’irrellevància del PP en dues comunitats difícils per als conservadors (que cal veure si és el que acaba passant, sobretot a Catalunya) permetria al PSOE afrontar les europees pujat a una onada millor que l’actual. Afrontar la prova d’estrès electoral de l’amnistia al País Basc i Catalunya és preferible per als socialistes que dirimir-la en unes eleccions europees, una cita a més tan procliu a comportaments heterodoxos de l’electorat. El missatge que Espanya no és només Madrid i que la duresa del PP no cala a l’Espanya plural i diversa que la dreta i la ultradreta neguen és un pastís molt llaminer per al socialisme després del viacrucis de l’amnistia.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Passada la tempesta electoral, l’aritmètica al Congrés no haurà canviat i la sort del Govern de coalició seguirà en mans d’una complexa geometria i d’actors tan erràtics com Junts. Tot i així, el premi de caça major independentista (Catalunya) ja s’haurà dirimit, Sumar i el seu espai polític (si res canvia) s’haurà sotmès a un altre bany de realitat (o dutxa escocesa) i l’amnistia ja sonarà a antic en aquesta política d’avui, tan accelerada.

En un casino sempre guanya el mateix, la casa. L’avançament electoral a Catalunya, motivat pel Hard Rock, ha suposat a Sánchez un preu molt alt, els pressupostos, però surt de l’antic Eurovegas amb unes quantes fitxes a la butxaca. I la ruleta electoral ja roda. Toca que la ciutadania faci joc.