Rússia ha guanyat

És evident que el papa Francesc ha patinat en les seves declaracions sobre la guerra a Ucraïna. Instar Zelenski a aixecar la bandera blanca és el mateix que demanar que es rendeixi, per molt que ara el Vaticà intenti matisar les seves paraules. A més, exigir un gest de concòrdia a la víctima d’una invasió, i no al seu agressor, resulta sorprenent, i més si qui ho diu és un dels líders religiosos més importants del món.

Des dels inicis de la guerra, el capteniment del papa Francesc ha estat diplomàticament molt ambigu, fins al punt que algunes declaracions a l’inici de la guerra ja van trepitjar línies vermelles. Per exemple, quan es va negar a criticar Rússia, tot assegurant que "cal allunyar-se del patró normal que la Caputxeta Vermella era bona i el llop molt dolent", per acabar insinuant que la guerra era la reacció a la provocació de l’OTAN. Raons deu tenir el Vaticà per no trepitjar l’ull de poll de Putin, però certament costa d’entendre el seu posat chamberlià en un conflicte que neix de la invasió d’un país sobirà. No és estrany que Zelenski li hagi respost amb una cleca històrica: "Ningú no va demanar negociar amb Hitler".

Les declaracions, emperò, més enllà de la polèmica que generen, tenen un punt de realisme que fa feredat: la constatació que Rússia està guanyant la guerra. I no em refereixo a la qüestió militar, pròpiament dita. Òbviament cal desitjar que Putin no aconsegueixi vèncer Ucraïna, i que, en un moment o altre, hagi de retirar totes les seves forces invasores. Però més enllà de l’aspecte bèl•lic i dels esforçats desitjos que podem expressar, Rússia ha aconseguit uns èxits en aquesta guerra que no volem reconèixer, tal vegada perquè deixa al descobert les nostres febleses. Plantejat en termes absoluts, Rússia ha guanyat la guerra, encara que la perdi, i l’anàlisi geopolítica és rotunda en l’afirmació, no endebades ha aconseguit desestabilitzar energèticament tot un continent, demostrar que gaudeix d’una gran impunitat en l’exercici de la violència, reforçar les seves aliances internacionals i consolidar la seva posició a la gran taula del món. Dit altrament, Rússia és avui, en termes geoestratègics, més forta que abans de la invasió.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

I ho és per la feblesa dels mecanismes internacionals que haurien hagut d’aturar-la i s’han demostrat ineficaços. Ni les amenaces de Biden a l’inici de la guerra, ni la fatxenderia d’Europa que ja veia Putin derrocat ni el gran poder de l’OTAN (que no pot moure un míssil sense desencadenar una guerra global) s’han demostrat eficaços davant un Putin que ja ve de moltes altres agressions que li han resultat fructíferes: va arrasar Txetxènia davant dels nassos del món, i com que era Txetxènia, a ningú no li va amoïnar; i després va ocupar Crimea com qui es passeja pel seu pati particular, i també li va sortir gratis. Pel camí, es va passejar per Síria, en un paper bèl•lic igualment considerable. En totes aquestes accions, Rússia ja va poder testar la incapacitat de les forces internacionals per aturar-la, de la mateixa manera que, en el joc d’equilibris d’aquest món multipolar, va reforçar els seus aliats. Avui els seus lligams amb la Xina són molt més forts, país que l’ha sostingut davant el bloqueig econòmic. El seu acord gasístic/econòmic amb l’Iran, que s’ha estès a la col•laboració militar –els drons iranians ataquen Ucraïna–, i el reforçament de les relacions polítiques amb tot el món xiïta, han desestabilitzat encara més la fràgil regió d’Orient Mitjà. I en cadena, ha reforçat aliances amb l’eix bolivarià i alguns altres països que recordarien, vagament, els no-alineats de la Guerra Freda. De fet, la guerra d’Ucraïna ha fet més forta una de les polaritats que juguen a dominar el món, i no sembla que el món occidental estigui guanyant la partida. No només Rússia no està més aïllada que abans, sinó que està més unida amb els països amb què ja tenia col·laboracions estretes.

Per això pot enviar el seu màxim opositor a una presó de l’Àrtic i matar-lo. Per això pot amenaçar la presidenta d’Estònia sense que passi res i per això es pot passejar per Espanya i fulminar un desertor. Ho pot fer perquè ara ja sap que ningú aconsegueix trencar la seva impunitat. Desgraciadament, el gran os rus no està vençut, està més fort que mai.