Cap a un altre ‘annus horribilis’
La fotografia de Kate Middleton amb els seus fills que els responsables de relacions públiques del palau de Kensington, residència del príncep de Gal·les, van penjar a les xarxes socials aquest diumenge va ser un intent de sortir al pas d’una delicada qüestió d’imatge per a la família reial britànica. Però l’evidència que es tracta d’una imatge manipulada, en canvi, l’ha sumit en el caos. La parquedat de la informació subministrada per l’hereu de la corona britànica sobre l’operació abdominal a què va ser sotmesa la princesa al gener va ser des del principi insuficient per alimentar la curiositat de l’opinió pública. Tot i que va alimentar els rumors, la política informativa seguida va respectar el legítim dret a la intimitat personal en matèria de salut, mentre n’oferia els detalls imprescindibles (incloent-hi temps previst de recuperació, que encara no s’ha complert) en una figura amb les seves funcions públiques.
La resposta al cúmul d’especulacions i rumors per oferir una imatge de normalitat, és a dir, la imatge distribuïda el Dia de la Mare al Regne Unit, no ha pogut ser més desafortunada. Que la mateixa princesa de Gal·les es fes responsable de la manipulació engrandeix el desconcert i dona pàbul a tota mena de suposicions. La sospita que no només es tracti d’uns retocs estètics propis d’una fotografia familiar amateur (caràcter que no ha tingut mai una imatge transmesa per canals oficials) sinó un intent d’enganyar sobre el seu estat de salut actual només ha aconseguit disparar a un nou nivell les elucubracions sobre l’abast de la malaltia que va aconsellar intervenir-la, la marxa de la seva recuperació i fins i tot sobre les relacions de la parella de prínceps.
El moment és especialment delicat per a la corona perquè l’episodi de la fotografia coincideix amb el tractament que segueix el rei Carles III, que té un càncer les característiques del qual Buckingham no ha precisat, i amb l’estrès de la reina Camil·la, que, requerida per substituir-lo en actes oficials, ha recorregut a una setmana de vacances per recuperar-se del cansament provocat per aquestes obligacions. Comunicat tot amb textos vagues, incapaç palau d’atenir-se a una estratègia informativa que preservi la intimitat de la família reial i, alhora, mantingui informats els ciutadans. Fa l’efecte que tot és fruit de la improvisació o del desig d’enfosquir la realitat. Però hi ha una cosa pitjor que un discret silenci, i és la desinformació.
En les monarquies constitucionals modernes, la imatge pública dels sobirans té una particular importància, ateses les seves funcions representatives. Isabel II va semblar entendre que no podia sostenir-se només en els elements cerimonials arran de la mort de Diana de Gal·les, i que requeria noves formes d’obertura i d’empatia. La dimensió global de les exèquies de la sobirana el 2022 i de la coronació de Carles III l’any següent van seguir aquesta pauta d’acostament. Però tret de ràpida i convincent rectificació esclaridora, la monarquia britànica s’encamina cap a un altre annus horribilis, com va qualificar Isabel II el 1992 amb el consegüent desgast de la popularitat de la corona, que, finalment, s’erigeix sobre l’exemplaritat, un mecanisme d’adhesió que es posa a prova constantment.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
