Molt bona i mala sort
La situació del riu Sena es complica.
Amb sort, a les coses que et surten malament les succeeixen coses que et surten bé, o gairebé, de manera que unes vegades et quedes amb les ganes i d’altres ho aconsegueixes. En aquesta concatenació no sempre exacta de fets –et poden passar 20 coses dolentes abans que en surti una al teu gust– hi ha l’explicació que fa poc trobés aparcament en un carrer on mai hi ha lloc, quina alegria, i dues hores després descobrís una multa al parabrisa, quin horror, perquè m’havia oblidat de pagar l’ORA. Ja no veig aquestes modestes desgràcies personals inesperades sinó com una oportunitat per tenir alguna cosa per explicar més endavant. "Ja riurem", penso sempre després de la frustració, conjugant el riure, a aquestes altures, en la segona persona del plural.
La successió aleatòria de bons i mals moments em recorda sempre a La llegenda del sant bevedor, de Joseph Roth, el protagonista de la qual va rebent de la vida cops desgraciats i afortunats. Andreas Kartak és un clochard borratxo que passa les nits sota els ponts del riu Sena. Un dia es troba amb un desconegut que li ofereix 200 francs. L’Andreas és un home d’honor i li diu que els hi tornarà, i com que insisteix, el desconegut li proposa que ofereixi la suma en favor de Santa Teresa de Lisieux, a l’església de Sainte Marie des Botignolles.
Però fets inesperats i decisions erràtiques, regades amb molt alcohol, desemboquen que es quedi sense diners i no saldi el seu deute. Per a alegria de l’Andreas, nous cops de fortuna, que ell anomena miracles, posen una altra vegada a les seves mans els francs amb què pagar a Santa Teresa el que deu, i complir amb el destí d’home honorable. De seguida més esdeveniments sobrevinguts, com vells i nous amics sortits del no-res, i més beguda, fan que se li esgotin els diners a les portes de Sainte Marie des Botignolles cada vegada que aconsegueix reunir-los. Abans o després a tots ens passa alguna cosa quan no ho esperem, per bona o mala sort. Són els instants a partir dels quals res més pot passar-nos, tret de l’inevitable, que sempre passa.
