Quan Ábalos es rebel·la

I el tercer cop per a Sánchez en el seu infaust febrer ha sigut la irrupció del cas Koldo García, l’assessor per a tot de l’exministre José Luis Ábalos, que està acusat de cobrar comissions en la compra de mascaretes. I la negativa posterior d’Ábalos a dimitir de diputat, com li exigia el PSOE, i el seu pas al grup mixt. Això de Koldo és greu perquè no només aixeca sospites sobre qui va estar molt pròxim a Sánchez –va ser secretari d’Organització del PSOE i ministre de Transports–, sinó que també ha conduït a la rebel·lió d’Ábalos al negar-se a dimitir per tancar l’assumpte, com pretenia el PSOE.

El PP –frustrat per no haver arribat a la Moncloa malgrat guanyar les eleccions del juliol– utilitzarà el cas per atacar, perjudicar i –tot el que pugui– el Govern. Lògic en el partit de l’oposició i més quan les relacions entre els dos líders són pèssimes i la moció de censura que va permetre el Govern Sánchez del 2018 estava basada en una condemna per corrupció que esquitxava Rajoy.

I en la sessió de control de dimarts es va visualitzar l’estratègia del PP en la directa acusació de Feijóo a Sánchez: «Vostè coneixia el cas Koldo i la implicació d’Ábalos des de fa temps i ho ha amagat». I insinua que no estem davant un cas Koldo, ni un cas Ábalos, sinó davant una cosa que afecta el nucli íntim de Sánchez i que fins i tot toca el mateix president. S’acabarà exigint la dimissió de Sánchez i comportarà, com a mínim, molt soroll i una nova erosió de la confiança en el Govern, que –com deia l’enquesta d’EL PERIÓDICO de diumenge– ja no és alta.

Cert que fins avui no hi ha cap prova de les acusacions del PP. Però en el sumari de l’Audiència Nacional tampoc s’esmenta Ábalos –que proclama amb raó no estar imputat– i, no obstant, el PSOE ja li ha exigit la dimissió i prepara la seva expulsió per no obeir l’executiva. El PSOE no acusa de corrupció Ábalos, però la frase del mateix Sánchez –el que la fa la paga– sona a incriminatòria.

Fa anys, un brillant periodista va escriure llibres de gran èxit sobre Mario Conde o Pedro Toledo. Un banquer em va dir que l’èxit es devia no tant al fet que reflectissin la realitat –cosa discutible–, sinó que el que explicava era, més enllà de cert o fals, versemblant. El mateix pot passar amb les acusacions del PP.

Primer, perquè Koldo García va ser –hi ha evidències– un home clau d’Ábalos al Ministeri de Transports i Ábalos va ser, de fet, l’alter ego de Sánchez des que, després de deixar la secretaria general del PSOE arran del famós comitè federal de l’1 d’octubre del 2016, va emprendre la marxa cap a les primàries del maig del 2017 que va guanyar amb magnificència. I va ser premiat amb el poderós Ministeri de Transports quan Sánchez va arribar al Govern, després de guanyar la moció de censura contra Rajoy. No obstant, va ser destituït per sorpresa –i sense cap explicació– en la crisi del Govern del juliol del 2021. ¿Sánchez tenia indicis d’una cosa que vorejava la il·legalitat?

I n’hi ha més. Koldo va arribar a Madrid –va ser porter de discoteca a Pamplona– per l’aleshores secretari dels socialistes navarresos, Santos Cerdán. I al seu llibre Sánchez parla de Koldo com un abnegat militant que va custodiar els seus avals a les primàries. I Santos Cerdán no només va substituir Ábalos a la secretaria d’organització del PSOE, sinó que té tota la confiança del president, ja que ha portat les molt difícils negociacions amb Puigdemont.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Les coincidències no proven res, però abonen la versemblança d’una complicitat Koldo-Santos Cerdán-Ábalos-Sánchez, l’equip que va guanyar les primàries contra Susana Díaz i els històrics del PSOE.

Sánchez és un polític amb sort, que se’n surt de tot i enterra els seus enemics. Però el no de Puigdemont a l’amnistia i la rebel·lió d’Ábalos poden ser una nova i dura prova per a la seva famosa resiliència.