Navàlnaia a Tebes
Steiner tenia raó. El mite perviu a través dels segles
Som a Tebes, al segle V abans de Crist. O molt abans, de fet. En la lluita pel poder, Etèocles i Polinices, fills d’Èdip, que els havia maleït abans de morir, es maten entre ells en una batalla cruenta. El segon ha atacat Tebes amb set cabdills d’Argos. Creont, el nou rei, oncle dels joves, decideix que el primer ha de rebre sepultura com a legítim defensor de la ciutat, mentre que el cos del segon serà deixat a la intempèrie, "sense honor", perquè el devorin els gossos i els corbs. Antígona, germana de tots dos, desobeeix les ordres de Creont perquè creu que és més noble i més adequat seguir les lleis divines que no pas les humanes. Després de netejar el cos de Polinices el sebolleix amb els ritus funeraris que pertoquen. Creont, un cop descobert el delicte d’Antígona mana que sigui enterrada viva en una cova. Al cap de poc, ella s’hi suïcida. ‘Antígona’, de Sòfocles, és, per a George Steiner, el cas més extraordinari de "permanència i reiteració d’un tema dramàtic al llarg de la història".
Som a Kharp, al cercle polar àrtic. Davant les tanques de filferro de la Colònia Penal número 3. Segle XXI. Una dona, Liudmila Navàlnaia, reclama a les autoritats que li lliurin el cos del seu fill, Aleksei Navalni, mort fa poc en circumstàncies estranyes. Acaba de veure el cadàver en un dipòsit i diu que només el vol enterrar. Les autoritats russes s’hi neguen i diuen que, si no compleix les condicions que li imposa l’estat, deixaran que el cos es podreixi a la presó on estava tancat. La faran esperar i, al final, després del patiment i la humiliació, li lliuraran el cos, amb una normativa estricta pel que fa al funeral.
Goethe, lector de la tragèdia, considera que Creont representa la tirania i que Antígona és l’exemple de la unió entre bellesa i bondat. Escriu que Creont és culpable d’un crim polític fins a l’extrem innoble de rabejar-se amb el cadàver. Tenia raó Steiner. El mite perviu a través dels segles i sempre és una lluita entre el tirà que prescriu la llei i la humanitat que el desafia.
