¿Trump és inevitable?

Tant fatalisme no és infundat. ¿Pot guanyar Trump les eleccions? Sens dubte. Quatre anys després de la seva derrota sembla invencible. És immune a una llarga llista de contenciosos legals que a qualsevol altre l’hauria enfonsat però que a ell el reforça, fins al punt que vol retransmetre en directe els seus judicis. És immune (o impune) també a actes que l’haurien de convertir en un empestat en la democràcia nord-americana, com per exemple haver pressionat per alterar els resultats electorals de les eleccions presidencials del 2020. Ni tan sols haver instigat (almenys) políticament l’assalt al Capitoli del gener del 2021li passa factura. La democràcia nord-americana boqueja com un peix fora de l’aigua sotmesa a una prova d’estrès descomunal i Trump camina impertèrrit sobre les aigües del Mall de Washington DC.

La premsa, l’adepta i la contrària, no volen ni poden ni saben com deixar de parlar d’ell, i ja se sap que qui domina la conversa política té molt de guanyat en unes eleccions. Les poques veus contràries al Partit Republicà s’apaivaguen a mesura que avancen les primàries, i acabaran posant-se en fila rere el seu candidat, juntament amb els donants conservadors, quan la partida ja sigui oficialment cosa de Trump i Joe Biden. La majoria de les enquestes donen avantatges d’entre un i sis punts a Trump davant el president a escala nacional, i també li somriuen en molts dels estats que es considera que seran els camps de batalla decisius de les eleccions: Geòrgia, Wisconsin, Arizona, Nevada, Michigan... Les apostes, un bon indicador de quin és l’estat d’ànim, són més contundents: els apostadors es juguen els diners per Trump, segons la mitjana de RealClearPolitics.

Tan inevitable sembla Trump que la conversa entre els pundits gira al voltant de si Biden arribarà ni tan sols a presentar-se a la reelecció. A The New York Times el periodista Ezra Klein ha explicat amb detall la possibilitat que Biden renunciï abans de la convenció demòcrata i que el candidat es decideixi en una convenció oberta. Seria sens dubte una altra convenció celebrada a Chicago que passaria a la història del país. Amb força, sonen altres noms, entre ells el de Michelle Obama, per qui ja s’aposta a les cases online. Hi ha qui posa els seus diners on resideix l’esperança.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Tant fatalisme té molt de signe dels temps: després del primer Trump, el Brexit, la pandèmia, la successió de guerres, l’auge a Europa de l’extrema dreta... sembla que tot el que pugui anar malament està destinat a anar pitjor. També és fruit dels dubtes, enormes, que genera Biden, que si el 2020 va guanyar, sobretot, perquè no era Trump, el 2024 fa parlar més per la seva salut i la seva edat que per les seves polítiques.

Tot i així, Trump no és inevitable. Nou mesos en la política nord-americana són molt temps. Però vèncer-lo requerirà que els demòcrates construeixin una coalició entre els progressistes (liberals) i els moderats del país que no sembla que Biden hagi sigut capaç de forjar durant aquests quatre anys. El debat sobre la viabilitat de la candidatura del president no és una frivolitat. Arriben dies de profunda reflexió per als demòcrates, en el sentit ampli de la paraula, als EUA, i també per a l’actual president, que sembla més un problema que una solució. No sembla que Biden sigui el Tony Stark que robarà el maneguí de l’infinit a Trump i li replicarà: "Jo soc Iron Man".