Putin, ¿un cínic i eufòric criminal?

Per saber qui és Putin convé recordar que va ser el totpoderós cap del KGB soviètic en la dictadura de l’Alemanya comunista i que ha dit repetides vegades que "el col·lapse de la Unió Soviètica va ser la catàstrofe més gran del segle XX". És un ofès i fanàtic nacionalista i pot creure que Ucraïna és només el primer pas cap a l’imperi. Suècia i Finlàndia són dos països pacifistes de tradició neutralista que fins ara no han volgut entrar a l’OTAN. La raó és que després d’Ucraïna se senten més amenaçats per Putin que per l’Stalin dels seus pitjors temps i desitgen la protecció de l’Aliança, l’article 5 de la qual promet defensar amb les armes qualsevol país membre que sigui atacat.

En les últimes setmanes, Putin està donant mostres de creure que ja és el guanyador. ¿Per què? Perquè el boicot occidental no ha funcionat prou i Rússia va créixer l’any passat més que la UE. I la població no protesta, o ho fa poc. També perquè cada vegada són menys els que creuen que Zelenski pugui reunificar Ucraïna. Tal com van les coses sobre el terreny la partició, de iure o de facto, és el més probable. I, a més, el futur de l’ajuda occidental és problemàtic. Trump i els seus republicans estan impedint al Congrés la continuïtat del suport militar americà i les enquestes diuen que l’expresident pot tornar a la Casa Blanca. La setmana passada va manifestar, amb gran desimboltura, que diria a Rússia que fes el que li donés la gana amb els països de l’OTAN –molts– que no compleixen el seu compromís d’apujar les despeses de defensa al 2% del PIB. Alemanya ho farà aquest any, per primera vegada, juntament amb 17 països més, però Espanya està en l’1% i no és una excepció. Són Amèrica i les seves tropes els que garanteixen la seguretat europea des de la derrota del nazisme.

I Putin tendeix al prepotent desvergonyiment. La setmana passada va dictar una ordre de detenció contra Kaja Kallas, la primera ministra d’Estònia i la més ferma defensora d’Ucraïna, per haver retirat monuments de la victòria russa en la Segona Guerra Mundial. I en una entrevista a la televisió de Moscou, naturalment "preparada", va afirmar que preferia que Biden guanyés les eleccions nord-americanes malgrat que la seva relació amb Trump va ser bona durant la seva anterior presidència i quan Trump està frenant l’ajuda nord-americana a Zelenski. És una manera de manipular les presidencials (com el 2016 contra Hillary Clinton), dient amb un cinisme total just el contrari del que vol. Treballo per al que m’interessa (el contrari del que dic) i em ric del que els observadors puguin dir. ¿La mort de Navalni, el dia que a Munic s’obre l’anual i occidental Conferència de Seguretat amb la presència d’experts i ministres de Defensa, és una mostra més del seu cinisme criminal? No es pot descartar.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Si Putin triomfa a Ucraïna (partició), tot canvia per a Europa i molts governs comencen a témer que no estiguem ja en la postguerra sinó en una preguerra. Quan es va envair Ucraïna, el canceller alemany, Olaf Scholz, va dir que arribava una nova època: sense gas rus barat i amb por de Moscou. El tripartit alemany (socialdemòcrates, verds i liberals) té molts problemes, però ha apujat a 72.000 milions la despesa militar malgrat les dures regles fiscals del país. I el ministre de Defensa, Boris Pistorius, que diu que els alemanys han d’estar alerta per a una possible guerra, és el polític més popular.

Putin és un perillós i cínic criminal que cal parar i que, com diu un antic assessor de Merkel, només entén la força bruta. Europa es prepara. A Espanya, Sánchez i Feijóo, que hauran d’abordar la nova realitat europea (sense o amb poca ajuda de Podem o Vox), segueixen en el seu infantil frontisme.