Pendents de Galícia

Ara el resultat és més incert. Ningú dubta d’una victòria àmplia del PP, però el seu perill és que si no aconsegueix la majoria absoluta de 38 escons (en té 42), serà molt difícil que conservi la Xunta. La campanya va començar amb el PSOE en molt mala posició. En les últimes autonòmiques ja va quedar tercer, darrere del BNG, el bloc nacionalista, que al Congrés té només un escó. I Sánchez acabava de patir una seriosa clatellada amb el rebuig pel Congrés de la llei d’amnistia. Els set diputats de Junts es van unir al PP i Vox per rebutjar-la. Una llei, exigència de Puigdemont i que havia de ser el fonament de la legislatura, naufragava amb els vots de Puigdemont.

Un gran caos. La legislatura de Sánchez quedava en suspens i a sobre el candidat del PSG i antic alcalde de Lugo, José Gómez Besteiro, no ha arrencat bé, ja que el vot progressista ha tendit a concentrar-se en el BNG d’Ana Pontón, més a l’esquerra.

Però la campanya del PP tampoc ha anat bé. L’actual president i candidat, Alfonso Rueda, no va tenir un bon inici en el debat de la televisió gallega i alguns sondejos apuntaven que el PP perdia marge. L’enquesta d’EL PERIÓDICO i El Faro de Vigo de diumenge li donava una forquilla de 38-39 diputats (majoria absoluta pelada) i constatava una gran pujada del BNG i de la seva candidata, Pontón, valorada amb una nota de 5,7, millor que Rueda (5,3). I en la d’El País el resultat del PP era encara més incert (de 36 a 40 escons), es confirmava l’ascens del BNG i, a més, el govern que els gallecs deien preferir (46,5%) era una coalició del BNG-PSG davant un de monocolor del PP (29%) i una coalició PP-Vox (7,5%).

I que el PP pugui perdre la majoria absoluta –un fort revés per a Feijóo, perquè Galícia és l’autonomia emblemàtica del PP– és el que diu l’última enquesta, la del CIS, ja que dona al PP entre 34 i 38 diputats. És clar que la credibilitat del CIS no està en el seu millor moment.

I l’interès va pujar el cap de setmana passat al publicar-se una conversa de Feijóo amb 16 periodistes, pactada com a no atribuïble, en què el líder del PP matisava la seva posició. Seguia radicalment en contra de l’amnistia, però admetia que la va considerar (24 hores) en les converses amb Junts, s’obria a un «indult condicionat» i admetia que seria difícil provar un delicte de terrorisme a Puigdemont, la tesi del jutge García Castellón que impediria que l’expresident català es beneficiés de la llei d’amnistia tal com està redactada.

Enigmàtic «tot se sabrà»

La inflexió de Feijóo, que va parlar de la reconciliació amb Catalunya, va en la direcció correcta i encaixa amb les seves declaracions a Barcelona després de ser elegit líder del PP, però ha generat confusió. ¿Per què fer en plena campanya gallega una declaració sobre Catalunya que xoca amb el seu discurs dels últims mesos, que pot desconcertar els seus votants i alimentar les crítiques de Vox (el PP és com el PSOE), i donar munició als atacs socialistes? Alguns diuen que és per cobrir-se de possibles revelacions de Puigdemont sobre els contactes PP-Junts abans de la investidura. I és cert que Puigdemont va dir que el vot del Parlament Europeu de la setmana passada sobre la seva relació amb Rússia no s’hauria produït si haguessin votat la investidura de Feijóo, «o impedit la de Sánchez». I Puigdemont acabava amb un enigmàtic «tot se sabrà».

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Però el que digui Puigdemont té poca credibilitat per als electors del PP. I, a més, ¿per què «matisar» sobre Catalunya en plena campanya? Temps hi haurà. Al PP confien en el vot tradicional i creuen que la polèmica sobre l’amnistia tindrà poc efecte en l’electorat gallec. Però hi ha nervis i Rueda repeteix un error de Feijóo en les generals al no anar al debat de candidats de TVE.

Avui les coses estan més confuses que a l’inici de la campanya. El resultat de Galícia és ja una gran incògnita. I tindrà conseqüències.