El segon calvari dels Andic

1
Es llegeix en minuts
Isak Andic

Isak Andic / Getty Images

Tot i que algunes persones no s’ho creguin, els periodistes si expliquem coses és perquè algú ens les explica. De nosaltres depenen directament dues responsabilitats: comprovar fins on podem explicar el que ens expliquen i valorar-ho adequadament en funció de l’interès que tingui per als lectors. Des del mateix dia de la mort d’Isak Andic estem sotmesos a una pinça diabòlica: ens arriben informacions contradictòries de fonts habitualment solvents, i qualsevol cosa que expliquem del que és una de les grans empreses de Catalunya i d’Espanya construïda del no-res amb una marca que porten a sobre milions de persones genera molt interès, certament a mig camí entre la solidaritat humana i el morbo malaltís.

El resultat d’aquest còctel és que recurrentment la família Andic, i especialment el seu fill Jonathan, que acompanyava Isak en el moment de l’accident, viuen un segon calvari que sorgeix de les informacions que emanen des del cos dels Mossos d’Esquadra, que han tancat i reobert la investigació en diferents ocasions i en les quals les filtracions a la premsa semblen més orientades a resoldre velles batalles internes que a protegir els ciutadans, en aquest cas una família que ha vist morir tràgicament un dels seus membres. La jutge del cas, a remolc d’aquestes informacions, va explicar divendres que no hi ha cap persona investigada per cap delicte concret. Malgrat això, Jonathan segueix en molts titulars i és objecte de permanent escrutini. Potser el que li passa no és gaire diferent del que pateixen alguns polítics, però en el seu cas no hi ha justificació que ho empari, perquè mai ha buscat tenir cap altre protagonisme que el de dirigir una empresa que va fundar la seva família. És una pràctica massa habitual que alguns grups de la policia utilitzin la premsa per intimidar les persones a les quals investiguen, però la justícia i la fiscalia o els seus superiors jeràrquics, en última instància el president de la Generalitat, haurien de posar límit a aquestes pràctiques contra ciutadans innocents.

Temes:

Ciutadans