Confessions inconfessables

Hi ha dues hipòtesis: o les confessions de Feijóo són una ficada de pota o són una maniobra. De natural, la primera hipòtesi semblaria la més plausible. Al capdavall, Feijóo s’ha ficat en un bon embolic del qual el PSOE intenta treure rèdit. Després d’haver ajudat a crear un relat demonitzador i desestabilitzador sobre l’amnistia, que necessàriament incloïa la imatge d’un Puigdemont esca de tots els mals, pot resultar ben xocant saber que hi ha hagut converses entre els dos partits, que les vies estan moderadament obertes i que hi hauria hagut ofertes difuses sobre la taula. Difuses o no tant, atesa l’advertència del mateix Puigdemont en la carta als eurodiputats que ha fet pública, i on, a banda d’assegurar que, si hagués investit Feijóo tot "l’espectacle" s’hauria acabat, reblava avisant que, "com en la trama russa, tot se sabrà".

Però si la patinada és una opció, també ho és la maniobra i, personalment, crec que aquesta és la hipòtesi més probable. Per què Feijóo confessa reunions i/o propostes amb Junts, encara que siguin tènues i de poca volada, en plena campanya de les gallegues? D’entrada perquè necessita treure càrrega "madrilenya" a les eleccions gallegues, la societat de la qual està molt poc interessada en les dèries de l’amnistia, el terrorisme i els russos que exciten la caverna espanyolista. Ni l’ayusisme ni l’aznarisme li donaran rèdits electorals en un electorat que està més amoïnat pels pèl·lets que no pas per les croades anticatalanes, i la prova són els bons resultats que pot tenir el BNG segons les enquestes. Però, més enllà de les gallegues, és evident que Feijóo vol sobreviure políticament, i per això necessita dues coses: una, allunyar-se de Vox, els vots del qual són tan tòxics que li resten el que li sumen; i dues, demostrar que el seu relat va més enllà de l’ultrisme aznarista i del cop d’Estat silent dels salvadors de la pàtria, i que, en conseqüència, és capaç de teixir aliances amb altres agents polítics, sobretot el PNB i Junts. I per poder enviar aquest relat, tan allunyat del monotema que ha imposat la pinça Aznar-Abascal, necessitava demostrar que hi ha algun canal obert amb Waterloo.

En aquest sentit han anat les confessions de Feijóo, tant of the record que les han enviat a 16 mitjans diferents per garantir que fossin publicades. De manera que, novament, no sembla que fossin un error involuntari, sinó unes declaracions en tota regla. I el sentit d’aquestes confessions ha estat clar: deixar caure que hi ha relacions amb Junts des del principi i, certament, sembla que, encara que siguin petits filets, els telèfons existeixen; alhora, deixar caure que això del terrorisme no s’ho creuen ni ells, la qual cosa deu haver caigut com una bomba a les coves de les FAES; alhora, distanciar-se de la maniobra de Dolors Montserrat i companyia, que han portat el tema rus a Europa, probablement sense l’acord de Feijóo, que ha vist com, amb aquest gest, el PP l’allunyava de la centralitat que desesperadament cerca. En tot cas, no és casualitat que Feijóo hagi fet aquestes declaracions després de la rotunda carta de Puigdemont, que li anava especialment dirigida. La resposta de Feijóo és, en realitat, una molt sinuosa i gallega manera de disculpar-se.

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

Però el tema més important té a veure amb la política espanyola i no amb la gallega, la situació de la qual pot quedar molt oberta tant si no s’aprova l’amnistia, com si s’aprova malament. En aquest futurible, no és descartable res, ni la crisi del PSOE amb Junts, ni la moció de censura del PP. En tot cas, segur que Feijóo té aquesta opció a la cartera, i no pot convertir-la ni tan sols en hipòtesi, si trenca tots els canals amb Junts.

En resum, Feijóo sembla que intenta allunyar-se del relat colpista de l’aznarisme, i ho ha fet a la manera més gallega possible. Només cal veure la indignació d’Abascal i el desconcert de Génova, per entendre la jugada. I per allunyar-se necessita dir el que ha dit, sense dir-ho: que es va plantejar l’amnistia, que va oferir l’indult, que vol mantenir els canals oberts i que no es creu el terrorisme. Tot en un paquet. Cal reconèixer que com a maniobra d’empoderament no està gens malament.