Palestina: el profit polític

Que la guerra a Gaza és terrible i hi moren civils innocents és una certesa inqüestionable, i cada civil és una tragèdia.

També ho és que hi moren soldats israelians (superat el miler, de moment), i soldats de les sis organitzacions que hi ha a Gaza: Hamàs, Gihad Islàmic, Brigades d’Abú Alí Mustafà, Brigades d’Al-Nassir Salah al-Deen, Brigades dels Màrtirs d’Al-Aqsa i Brigades Mujahidines. Alhora també és un fet que, a l’inici de la guerra, aquests grups terroristes sumaven més de 50.000 membres armats (Hamàs, el més poderós), i tots ells han actuat vestits de civils i des d’estructures civils. No se sap quants terroristes han mort, però s’estima que el nombre és elevadíssim. Tanmateix, també és cert que aquest component de guerra frontal entre combatents no es reconeix enlloc, i que la premsa majoritàriament ha comprat el relat provinent de Hamàs –i promogut per Al-Jazeera–, segons el qual només moren civils en aquesta guerra. En aquest sentit és interessant fer la comparativa amb els darrers dies de l’ofensiva a Mossul, on el xoc entre l’ISIS i la coalició internacional va arrasar la ciutat i va deixar un estol de milers de morts. De fet, fins ara es considerava que era el combat urbà més mortífer des de la segona guerra mundial. Emperò, i malgrat el volum de víctimes, Occident va comprar com a inevitable que morissin milers de civils, perquè era una guerra contra el terrorisme. També a Mossul, doncs, cada civil va ser una tragèdia, però aleshores no ens va importar gaire.

A partir d’aquí, totes les consideracions són possibles, des dels que pensen que Hamàs ha d’alliberar els segrestats com a màxima prioritat fins als que opten per una posició crítica amb el govern israelià i exigeixen una aturada immediata de la guerra. Pel camí, el rebuig a Netanyahu, als seus aliats més ultres, a la seva estratègia bèl·lica, tot forma part del debat democràtic davant d’un conflicte d’enorme complexitat. Com també hauria de formar part del debat el rebuig a Hamàs, l’exigència del seu desarmament, el retorn immediat dels segrestats i la crítica a l’anell de foc bèl·lic que va crear l’Iran per intentar destruir Israel, des del Iemen fins al Líban, passant per Gaza. Però aquesta segona part, sorprenentment, ha desaparegut del debat públic (si és que mai ha existit), absorbida per la manipulació ideològica de les esquerres habituals, la demonització d’Israel i el maniqueisme més obtús. I, des d’aquesta posició, la propaganda ha substituït la informació. No hi ha debat ni anàlisi sobre aquest atàvic conflicte, les arestes del qual són d’enorme complexitat, hi ha consignes impostades com a pensament únic.

Notícies relacionades

¡Sarkozy a la presó!

¿Cal deixar governar Le Pen?

¿Per què? Per què de sobte Palestina és l’únic tema, mastegat matí, tarda i nit, com si no existís res més al món, ni la tragèdia del Sudan, ni les matances de cristians a Nigèria, ni el dolor infinit de les dones de l’Afganistan, res de res. La resposta és evident: perquè el tema palestí dona rèdit electoral, i per això mateix s’hi aboquen els partits que més necessitat tenen de sobreviure políticament. El cas del PSOE és de manual: assetjat pels temes judicials, amb un govern en precari i al bell mig d’escàndols polítics, Sánchez ha trobat en el tema palestí la cortina de fum més eficaç per espantar els dimonis, i l’abús que n’ha fet ha arribat a límits tant inimaginables com còmics, talment ha demostrat el Polònia.

L’exemple darrer d’aquesta utilització política de la tragèdia ha vingut de Collboni i els partits de l’Ajuntament. A banda de trencar la famosa "neutralitat institucional" penjant pancartes ideològiques a la façana del consistori (fet que va portar a la inhabilitació del president Torra, com caldria recordar), no han tingut ni la decència de demanar, com a mínim, el retorn dels segrestats. Que ho hagi fet el PSC o Podem no sorprèn, perquè tots ells estan abonats a treure rèdit d’aquest filó. Que ho voti ERC, tampoc sorprèn, atesa la necessitat dels republicans de fer-se perdonar les vel·leïtats indepes. ¿Però què hi fa Junts avalant l’estratègia propagandística de tots aquests? Segurament, demostrar que sobre Barcelona ni tenen estratègia, ni troben discurs. I aleshores, quan navegues sense rumb, et porta el corrent. Sigui com sigui, un festival de la propaganda aprofitant una tragèdia. Tot plegat, trist i pervers.