Teràpies avançades, segures i a temps
Els avanços de la investigació farmacològica mobilitzen milers de milions d’euros d’inversions públiques i privades. Mantenen un complex sistema de recerca i desenvolupament, públic i privat, acadèmic, clínic i industrial, que és especialment rellevant en entorns com Catalunya. Obren contínuament expectatives de curació o tractament de malalties fins a les quals fa poc érem impotents. I generen una despesa ingent per a la sanitat pública. En tots i cada un d’aquests aspectes es manté, o s’han de mantenir, delicats equilibris. La relació cost-benefici n’ha de justificar el finançament públic. Les necessitats de la salut comunitària s’han de trobar amb l’interès de la indústria, que no abordaria costosíssimes inversions sense expectatives de rendibilitzar-les. La pressa per tenir a disposició solucions terapèutiques prometedores no ha de defugir les garanties necessàries per confirmar que les esperances dipositades en assajos als laboratoris tenen eficàcia terapèutica i per descartar possibles efectes secundaris que puguin ser, o no, assumibles.
Aquesta exigència obliga a costosíssims, successius i prolongats processos de proves clíniques que fins i tot en casos d’extrema emergència, com va ser la pandèmia de la covid-19, a tot estirar es poden accelerar a un alt cost, però no esquivar. Davant el coronavirus es va aconseguir una vacuna en temps rècord, però les cauteles també van fer que caiguessin en el procés alternatives ineficaces o insegures.
En aquests moments està en ple debat al Parlament Europeu una nova directiva sobre l’estratègia farmacològica europea que aborda tots aquests debats i que ha posat en alerta diversos col·lectius, especialment centres de recerca lligats a grans hospitals. A la UE hi ha vigent des del 2007 una normativa sobre els medicaments de teràpia avançada (MTA) que inclou l’anomenada exempció hospitalària. Aquesta clàusula permet a centres punters aplicar teràpies encara experimentals als pacients, incloent-hi la seva producció a mida als seus propis laboratoris clínics, obviant alguns dels passos del sistema d’autorització centralitzat per l’Agència Europea del Medicament que regeix sobre la indústria farmacèutica.
En aquests moments, els grups parlamentaris popular i liberal al Parlament Europeu recolzen una esmena, apadrinada per la indústria, que acotaria l’exempció hospitalària en termes que encara estan per fixar. Segons els seus promotors, per reduir la incertesa sobre aquests tractaments encara experimentals i garantir-ne l’ús segur i responsable. Segons els que la critiquen, per afavorir els interessos comercials posats en qüestió per aquesta via alternativa.
En aquesta polèmica entren en joc interessos econòmics (tant d’una part com de l’altra) i hi pesen també prejudicis sobre l’activitat d’un sector clau com el farmacèutic. Per sobre seu, s’ha de vetllar per mantenir aquest equilibri necessari: que els beneficis arribin als pacients que els necessiten com abans millor sense posar-los en risc. També quan el nombre de beneficiaris potser no animi a desenvolupar comercialment una teràpia (o porti a no desenvolupar-la tan ràpid com els centres de recerca clínica podrien i els malalts necessitarien).
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
