La mare que et va parir

—Papa, ¿soc un nen adoptat?—Encara no. Però hi ha diverses persones interessades.

L’univers tuitaire, a més de notícies falses i mala bava, desborda d’enginy de molts usuaris. I l’humor exerceix de vaselina per accedir a temes d’alt voltatge. Aquest exemple ho és, sens dubte, perquè la conversa imaginària entre un xaval i el seu progenitor planteja l’afartament –o la desesperació– que pot generar la criança dels fills. Ja se sap: amor sense condicions, lligam sense límits. Bromes a part, aquest tema ha tornat al debat públic per la confessió de Karla Tenório, actriu i escriptora brasilera, que va admetre sense embuts sentir-se penedida de la maternitat. Va explicar que, per a ella, la seva filla és la persona més important del món, però que si pogués tornar enrere no seria mare per les obligacions i les rutines que comporta.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

No fa tant temps que expressar-se en aquests termes suposava poc menys que un estigma de per vida. Per això crec que la seva sortida de l’armari resulta molt oportuna ara que conviuen dos corrents oposats. Un, el del penediment, o el replantejament, que va propulsar fa anys, per exemple, el Club de Malasmadres al crit de "molta son, poc temps, al·lèrgia a la ñoñería i ganes de canviar el món". I una altra, secular, però que ha adquirit noves forces amb l’onada neoconservadora que ens envaeix, que promou la maternitat gairebé com una obligació moral; i a més, idealitzada per influencers que comparteixen a les xarxes socials experiències idíl·liques com a mares. I com a esposes, és clar, perquè tot entra al pack.

La veritat és que per a moltes dones continua sent difícil aguantar la pressió social de ser mare i l’obscurantisme que envolta tot allò relacionat amb la maternitat, com la depressió postpart. Sense anar més lluny, un estudi de la Universitat de Jaén revela percentatges preocupants de dones que han tingut pensaments suïcides després de donar a llum. O sigui que compte amb els tòpics i els prejudicis. I respecte màxim per a les dones que desitgin cagar-se, no en la mare que les va parir sinó en els fills que van parir. Per molt que els estimin. No és incompatible.