Guerra i pau

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

14 de juliol del 2025. 06:01

0 Comentaris

Una dificultat per al PP / 5

"He vist coses que vosaltres no creuríeu". Recordo aquella memorable escena de Blade runner, on el replicant, que ensuma el seu imminent final, parla de guerres intergalàctiques i naus en flames, lamentant que tots aquests records es perdran "com llàgrimes en la pluja". Encara no tenim un Roy Batty entre nosaltres, però la sensació d’incredulitat augmenta. I la campanya perquè Trump pugui guanyar el Nobel de la pau ja desborda la meva capacitat de sorpresa. Perquè l’últim a sumar-se a aquesta forassenyada iniciativa ha sigut tot un senyor de la guerra, com Benjamin Netanyahu. El primer ministre israelià ha tingut la sang freda de proposar com a candidat el seu cooperador necessari en el genocidi de Gaza; i no ha trobat millor argument que els bombardejos que Trump va ordenar llançar sobre l’Iran. Però resulta que Netanyahu ja té en la seva biografia la prova que aquest premi, en realitat, li importa un rave. Fa trenta anys va desdenyar el Nobel de la pau que havien guanyat –ells sí– Isaac Rabin, Shimon Peres i Yasser Arafat, pels Acords d’Oslo, que encarrilaven un conflicte històric per la via del diàleg. Netanyahu i els fanàtics ultrareligiosos que avui l’acompanyen en el seu govern els van sabotejar des del primer minut. Hamàs també, amb una insuportable cadena d’atemptats. Curiosa coincidència d’interessos perquè descarrilés un projecte basat en la convivència pacífica de dos estats. Amb aquests antecedents, i amb la seva immisericordiosa matança a Gaza, allò d’ara sona a conya. És veritat que la història del Nobel de la pau inclou una proposta perquè l’hi donessin al mateix Adolf Hitler. Va ser el febrer de 1939. Hitler ja s’havia annexionat Àustria i havia envaït els Sudets. Però el promotor de la iniciativa, un diputat socialdemòcrata suec, el que feia era apel·lar a la ironia perquè Europa es posés les piles. No ho va fer. I va passar el que va passar. Avui aquesta mateixa Europa tampoc ha sigut capaç de plantar-se davant un altre genocida, que a sobre riu a la cara de tots. Tant de bo aquestes –vergonyoses– pàgines de la història no es perdin com llàgrimes en la pluja.