La tribuna
Joventut: pèrdua d’oportunitats
Els baixos salaris i la precarietat són conseqüència del fet que hi ha empreses que no aposten pel talent juvenil, però també que n’hi ha que no són competitives com per poder pagar millors sous
S’ha d’actuar de manera efectiva i no endarrerir-ho més. És urgent un pacte d’Estat entre agents polítics i socials per tractar aquest problema com una situació d’emergència
No ho estem fent bé amb els joves. Quan acaben els estudis, els que els poden finalitzar, es troben amb un entorn ple de precarietats. Des de la crisi financera del 2008, és un dels col·lectius que està perdent més benestar i qualitat de vida. El benestar significa tenir una feina, amb condicions i salari dignes, vivenda, etcètera. Però la realitat és lluny del que és desitjable. Segons l’Eurostat, l’atur juvenil a Espanya és del 27,9%, i encapçalat així el rànquing dels països europeus. Estem pitjor que Grècia (27,3%). I a anys llum d’Alemanya, el país amb menys atur juvenil (5,6%). I els afortunats que treballen tampoc poden tirar coets. Des de la crisi financera del 2008 la joventut és el col·lectiu que està perdent més poder adquisitiu. Segons l’Enquesta de Població Activa, la meitat dels joves tenien el 2022 salaris que no arriben als 1.252 euros al mes (menys que el salari mínim interprofessional). Segons una recent enquesta de condicions de vida de l’INE, els salaris dels joves han perdut del 2008 al 2022 un 12,5% de poder adquisitiu. És el grup d’edat que més poder adquisitiu ha perdut, ja que la inflació ha sigut molt superior que els increments salarials i ha erosionat encara més la capacitat econòmica dels joves, cosa que perpetua un cicle perjudicial per al seu benestar. Això explica que molts joves no puguin independitzar-se ja que, a més, la vivenda és cada vegada més inaccessible. No ha d’estranyar que molts joves optin per buscar oportunitats laborals a l’estranger. Tot i que una gran part tornen, deixen un buit de talent i potencial al nostre país. És una situació que provoca un desencant generalitzat entre els joves respecte al país i a les perspectives de futur.
Els baixos salaris i la precarietat (inestabilitat, contractes temporals, contractes de pràctiques que es van renovant de vegades de forma fraudulenta...) són conseqüència directa del fet que hi ha empreses que no aposten de veritat pel talent juvenil i també n’hi ha moltes que no són prou competitives per poder pagar millors salaris.
Notícies relacionadesDavant aquesta crisi que afecta les generacions més joves, s’ha d’actuar de manera efectiva i no endarrerir-ho més. En primer lloc, és urgent la mesura més important, un pacte d’Estat entre tots els agents polítics i socials per tractar aquest problema com el que realment és: una situació d’emergència. I, a continuació, es requereixen moltes més mesures. Per exemple, una reforma profunda del mercat laboral que promogui llocs de treball estables i amb condicions dignes, entre les quals hi ha d’haver la pujada del salari mínim interprofessional. La implementació de polítiques que fomentin la formació i l’adaptació dels joves en el mercat laboral actual és essencial. En l’àmbit de la vivenda, es necessiten mesures per facilitar-hi l’accés (construcció de vivendes assequibles, ajudes per a joves, lloguer social...). Aquest és un àmbit en el qual pot ser de gran ajuda la col·laboració publicoprivada i aprendre de les pràctiques dels països que ho fan millor. És clau impulsar més programes de suport als joves emprenedors, i un tema que perjudica enormement és l’excés de burocràcia i de teranyina administrativa. Per abordar la pèrdua de poder adquisitiu, les empreses han d’apostar més per l’R+D i la innovació. La inversió en tecnologia i processos més eficients no només les farà més competitives a escala global, sinó que també els permetrà pagar salaris més atractius per als joves.
En definitiva, la pèrdua d’oportunitats, poder adquisitiu i benestar per part de la joventut és un problema que exigeix la màxima prioritat i mesures urgents i amb visió a curt i a llarg termini. L’adopció de polítiques integrals, orientades a millorar l’ocupació i la seva qualitat, facilitar l’accés a la vivenda, i donar suport a l’emprenedoria, juntament amb un impuls decidit a la innovació empresarial, són passos crucials per garantir un futur més prometedor. Només amb un esforç conjunt de la societat i les institucions serà possible revertir aquesta tendència i construir un escenari que redueixi el desencant dels joves. Invertir en la joventut és una de les més opcions més rendibles que podem fer i són el nostre futur.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
