Salut pública
Pandèmies: és hora d’actuar ja
La covid es revifa i una pandèmia sempre pot començar en qualsevol moment. Però no hem après la lliçó
L’1 de gener de fa quatre anys la Xina va reportar 27 casos de pneumònia d’origen desconegut. Tres dies després va donar l’alerta amb 571 casos. El 30 de gener l’OMS va declarar l’emergència internacional i el 14 de febrer l’Estat espanyol va imposar la situació d’alerta. Posteriorment, set onades pandèmiques i 2,7 milions de casos i 27.000 morts a Catalunya, aproximadament. Avui, la covid-19 encara no ha desaparegut i està reviscolant, gràcies a dues variants, EG.5, coneguda com a Eris, i BA.23.56, dita Pirola, presents des de l’estiu a Catalunya, i l’aparició d’una nova variant d’interès, la JN.1. A més, a casa nostra, les xifres de vacunació són més baixes que abans, amb l’impacte en la immunitat comunitària que això pot representar.
En aquest context s’ha publicat l’informe Evaluacov0id-19. Evaluación del desempeño del Sistema Nacional de Salud español frente a la pandemia de covid-19. Lecciones de y para una pandemia, amb l’objectiu d’oferir informació útil que orienti la presa de decisions per enfortir i cohesionar el SNS i fer-lo més resilient davant de futures amenaces pandèmiques. Això ho aborden en 12 mesures clau, que es plasmen en 72 accions.
No hi ha gairebé res de nou en l’informe, però sempre és important recordar-ho i recordar que tenim deures per fer.
El primer i principal raonament és que tot el que va passar va ser conseqüència de problemes preexistents en el nostre sistema sanitari. Ens recorden la inexistència de protocols previs; els errors de coordinació en tots els nivells; els errors de comunicació; la manca de reserves estratègiques de materials i instruments; la carència de bons sistemes d’informació i d’alerta coordinats; la falta de recursos diagnòstics; les mancances legislatives, que van provocar un caos judicial, amb sentències; el desconeixement de l’àmbit residencial i social, i, essencial, la carència de recursos humans, tant quantitativament com qualitativament, especialment en els camps de la salut pública i l’atenció primària, i, també, en el sector residencial social. De tot això ja n’hem parlat, i força. Curiosament, el que pràcticament no s’esmenta és la manipulació política, que va tenir força a veure amb la confusió generada en determinats moments de la pandèmia. En el pla positiu, el reconeixement a la feina i capacitat d’autoorganització dels professionals i l’encert d’una campanya inicial de vacunació que és reconeguda com de les millors plantejades.
Actuació precoç
Queda clar que, com més precoçment s’actuï, millor serà el resultat. Cal ser capaços de reconèixer l’existència de la pandèmia, encara que se’ns pugui acusar d’alarmistes, i de detectar ràpidament l’existència de casos, la detecció de contactes i, si cal, el seu aïllament i la posada en marxa de quarantenes i confinaments. Sí, el confinament va provocar problemes, però, en una situació de desconeixement del que passava, i sense vacunes ni tractaments farmacològics efectius, el confinament va salvar un munt de vides.
El dia 27 de desembre es va celebrar el Dia Mundial de la Preparació davant les Epidèmies, organitzat per l’ONU des de l’any 2020, en plena pandèmia. Cal recordar les paraules del director de l’OMS: «Una epidèmia devastadora pot començar a qualsevol país, en qualsevol moment, i matar milions de persones, perquè no estem preparats».
La qüestió clau és si ara i aquí ja estem preparats amb tot el que ha passat i amb el que hauríem d’haver après.
La resposta és ‘no’. S’han fet coses, i tant que sí, però ens cal tenir una veritable capacitat de previsió, detecció i resposta, i això requereix un bon sistema de vigilància, no només respecte de la salut humana, sinó també respecte de la salut animal i ambiental, l’estratègia d’una sola salut, i això vol dir bons sistemes d’informació interconnectats. També vol dir eines, legals i de gestió, a punt i consolidades. Per cert, a Catalunya, encara no tenim desenvolupada l’Agència de Salut Pública de Catalunya. I, per damunt de tot, calen recursos humans, prou professionals i que estiguin preparats en la salut pública, en l’atenció primària i en el sector residencial social. I, per acabar, rendir comptes públics periòdicament sobre el que s’ha fet per preparar-nos i el que falta per fer.
És l’hora d’actuar, ja.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
