Vaig fer

Vaig demanar un augment. Vaig arreglar la impressora d’un cop, però només va ser un miratge. Vaig omplir una llibreta de 300 pàgines. Em vaig ficar en un vesper amb la nova novel·la. Vaig perdre dos premis. Vaig entendre malament un mail i vaig anar dient que me n’anava a la Xina. Vaig eliminar 570 fotos del telèfon. Em vaig tallar els cabells jo, bastant malament. Em vaig allotjar a l’habitació 61 de l’Hotel Niza, a Sant Sebastià. Vaig fer plorar la meva filla. Vaig coincidir amb Cristina Pato a la sala d’espera del dentista. Vaig trencar dues tasses. Vaig mentir quan vaig dir que no escriuria frases per a faixes. Vaig mantenir secrets.

Vaig mesurar l’escultura de Richard Serra amb Laura Ferrero perquè em van dir que la rèplica era més petita. Vaig trigar quatre mesos a recollir el roomba, i a l’arribar a casa, seguia espatllat. Vaig impartir un taller literari. Vaig escriure la millor faixa de l’any, segons la meva opinió modestíssima. Em vaig trobar amb Napoleó en dues novel·les, i en una li feien una fel·lació. Vaig cuinar al microones. Vaig escriure un text per a la paret d’un museu. Vaig trucar a un anunci per paraules. Vaig vomitar. Vaig arribar a les 1.200 notes al telèfon. Quin fàstic em va fer Renfe. Vaig deixar quatre llibres a mitges. Vaig dormir amb uns monjos de clausura.

Vaig reescriure sis cops la novel·la i, al cinquè li vaig canviar el títol. Vaig deixar de guanyar diners per mandra. Em vaig engreixar. Em vaig aprimar. Vaig deliberar en un jurat. Vaig tornar a agafar la covid. Vaig perdre les claus de casa d’una amiga. Em vaig posar dos cops corbata. Vaig consultar l’enciclopèdia Larousse. Vaig veure dos senglars al meu carrer. Vaig sortir al programa de Jordi Hurtado. Vaig fer la migdiada en un carretó. Vaig veure caure Baltar com si fos una torre. Vaig conèixer un altre Trueba. Em vaig posar trist amb la mort de Martin Amis. Vaig rescatar dos falciots, i un tercer, un altre dia, el vaig posar sense voler a la rentadora i el vaig ofegar amb un programa llarg. Vaig anar a la festa de 50 aniversaris d’Ana Ribera, i a la de 40 de Susana Pedreira.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Vaig riure amb l’infart de Rafa Cabeleira. Vaig tocar les campanes d’una església. Vaig dinar amb 20 desconeguts. No vaig haver d’anar a cap enterrament. En tres setmanes vaig presentar Alejandro Zambra i Brenda Navarro. Em van donar malament el canvi en un bar. Vaig demanar a l’alcaldessa de la Corunya que retirés els contenidors de davant de Moito Conto. Vaig votar perquè l’Atlètic tornés a l’anterior escut. Vaig trobar una altra nota manuscrita de Belén Bermejo. Gairebé rebento en un restaurant xinès. Vaig calçar una taula que coixejava amb Ceniza en la boca.

Vaig assistir a una baralla davant de casa. Vaig parlar de taüts. Em vaig disfressar de Sartre. Em van nominar al premi Walsh. Vaig menjar un entrepà de llagosta sota d’un pont. Vaig xiuxiuejar amb Nuria Mendoza a Gran Central. Vaig fullejar el número de Vanity Fair de fa 30 anys amb la foto de Demi Moore embarassada. Vaig passar por. Vaig veure Los Goonies amb la meva filla, i la setmana següent, Gremlins, i gairebé em mata la mare. Vaig portar Bergareche a El Pepinillo. Em vaig fer una endodòncia. Vaig saber que m’agraden els abrics de pells. Vaig veure un arc iris doble.