Podem: Nosaltres, Ells... i Jo

"Exclusiva", va anunciar en xarxes i a la seva web el Diario Red, el mitjà que dirigeix Pablo Iglesias. Aquest scoop era que els diputats de Podem han decidit trencar amb Sumar i passar al Grup Mixt. Aquesta manera d’informar de la ruptura de l’anomenat espai de l’esquerra de l’esquerra per part del diari que impulsa l’exlíder i gran referent polític i ideològic de Podem encapsula en el que s’ha convertit el partit: un monòleg per a convençuts. Podria afirmar-se que van fer història periodística (l’scoop meliquista, el periodisme Juan Palomo, la profecia convertida en una exclusiva autocomplerta) si no fos perquè els diaris de partit, òrgans oficials de propaganda i comunicació, són tan antics com la impremta. Aquesta ruptura a l’esquerra de l’esquerra, que tret d’una resurrecció miraculosa té aspecte de ser el penúltim capítol de la història del partit en un any amb almenys tres cites electorals, s’estudiarà a les facultats, però en les de política, no en les de periodisme, ja que la història important és com ha dilapidat Podem en una dècada la formidable energia política del 15-M.

Més enllà del gag del Front Popular de Judea i el Front Judaic Popular, ¿quines són les diferències ideològiques i programàtiques entre Sumar i Podem? Les mateixes que hi va haver abans amb Més Madrid, Compromís, les confluències a Andalusia i els Comuns: poques o cap. En la mateixa exclusiva, les fonts de Podem esmentades pel Diario Red afirmen que el pas al Grup Mixt permetrà "garantir la capacitat d’acció política de Podem". La secretària general, Ione Belarra, va afirmar que la ruptura amb Sumar és l’única forma que els seus diputats continuïn sent una "eina útil" per impulsar "transformacions valentes". Per molta doctrina Puigdemont (utilitzar els cinc diputats com a mesura de pressió en un Parlament fragmentat) que s’esgrimeixi, és revolucionari en política que sigui més útil formar part del Grup Mixt que de la majoria de Govern. En qualsevol cas, ¿eina per fer què diferent de Sumar?

En el 15-M van confluir molts moviments profunds de la societat espanyola. Un d’aquests va ser el que va liderar una nova generació que volia fer política sense les cotilles ni les tuteles de la generació que va fer la Transició. Brillants intel·lectualment i fills del seu temps, se’ls en va anar de les mans amb la hipèrbole que propicia la comunicació política a les xarxes: la casta, la nova política, l’escrache, el maniqueisme, l’ells contra el nosaltres, les solucions simples a problemes complexos... Idees, tàctiques i eslògans que se’ls van girar en contra quan la realitat els va colpejar: una ofensiva immisericordiosa de l’establishment, un tracte mediàtic sense caserna, la reacció política del PSOE després de l’impacte inicial, l’enorme dificultat de crear i dirigir un partit polític, sobretot quan apareixen les veus primer dissonants, després díscoles i, al final, crítiques, a les quals van convertir en enemigues. El pitjor que se li pot dir a Podem és que ha acabat sent com els altres, que això no anava de nosaltres i ells, els de dalt i els de baix, l’1% i el 99%, sinó de jo, jo i jo.

Notícies relacionades

Una excel·lent periodista

Coartades de la Moncloa

Tot i així, van construir un espai polític, i el que van aconseguir des de les institucions és destacable. Però a base de purgues, van acabar purgats. Avui, quan la seva representació institucional gairebé cap en una furgoneta i veuen tot el trànsit circular en sentit contrari al seu, poden veure junts Joc de Trons i dir orgullosos que el Nord resisteix gràcies a ells i que Daenerys no va ser mai de confiança, al cap i a la fi sempre va ser una sindicalista clàssica del PCE. Des del Grup Mixt, i mentre duri aquesta legislatura, podran continuar molestant els amics de 40 i 50 anys de Pedro Sánchez, construir un espai comú amb l’independentisme d’esquerres i, potser, treure petroli (propagandístic) dels cinc diputats. El problema serà quan arribi l’hora de votar i els votants d’esquerra es trobin amb tres opcions. Si és així, la llei D’Hondt passarà el seu sedàs i, fins i tot en un procés minvant en la seva representació institucional (de 69 diputats el 2015 a 5, dins de les llistes de Sumar), diversos milers de vots es disgregaran. A l’altre costat del ring, dreta i extrema dreta es freguen les mans.

Veurem quines exclusives troba Diario Red per explicar-ho a l’electorat d’esquerres.