Gàrgoles
865 cartes
L’espectacle ‘Casares-Camus: una història d’amor’ concentra la fascinant correspondència entre l’actriu i l’escriptor
El 30 de desembre de 1959, mentre passa uns dies de vacances a la casa que té a Lourmarin, amb vistes al castell d’aquest poble de la Provença, des d’una terrassa de tova amb una balustrada de pedra, Albert Camus escriu una carta. És la que fa 865 de les que s’han escrit, ell i María Casares, des que el dia 1 de juliol de 1944 l’escriptor inicia una correspondència que ha de durar quinze anys i que comença amb una carta en què també parla a l’actriu d’un viatge que voldria fer per estar amb ella. En la del 30 de desembre, Camus avisa que arribarà a París amb el cotxe (un luxós Facel Vega) de Michel Gallimard i li proposa de sopar plegats, en principi, "tenint en compte els atzars de la carretera". En la de l’1 de juliol, des d’una casa que li han deixat a Verdelot, a prop de París, Camus confessa a Casares que està pensant d’agafar una bicicleta per poder anar a la capital i retrobar-se amb ella (encara no fa un mes que són amants): "Marxo a les 6 i a les 11 et podria abraçar. Només de pensar-ho em tremolen les cames".
Aquell desembre de 1959, Camus escriu a Casares, però també a dues dones més, amb qui té relacions. També queda amb elles per trobar-se quan torni. Tenint en compte els atzars de la carretera. No ho podrà fer. El 4 de gener, el Facel Vega xoca contra un plàtan i Camus i Gallimard moren. La tomba de l’escriptor, una làpida irregular de ciment on, amb cal·ligrafia maldestre, hi ha el seu nom, és al cementiri de Lourmarin.
Notícies relacionadesSalvador Sunyer, director de Temporada Alta, va dir, en la presentació de l’espectacle Casares-Camus: una història d’amor que aquell accident va ser lamentable, entre altres coses "perquè ens agradaria saber fins on hauria arribat la seva correspondència". Les 865 cartes, però, hi són, i ara les podem escoltar (una tria, per descomptat) en un escenari, gràcies al fervor de Rosa Renom, a la sensibilitat de Mario Gas i a l’elegància de Jordi Boixaderas. "Un corpus amorós, intel·lectual, existencial, testimoni d’un temps convuls", com ha dit el director.
L’espectacle, que es podrà veure al Lliure de Gràcia des del 2 fins al 21 de gener (la funció del 4 serà especialment emotiva) és un esclat de clarividència i de rigor, una delicada capsa on caben les passions desfermades, enquibides en les paraules d’una correspondència fascinant. Com va dir Catherine Camus, la filla que va aplegar les lletres dels amants, "gràcies a tots dos, aquestes cartes fan que la terra sigui més vasta; l’espai, més lluminós; l’aire, més lleuger. Simplement perquè han existit"..
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
