Llimona & vinagre
Meg Ryan: els ulls que van mirar en Harry
La seva imatge, en els anys 80 i 90, es va convertir en el símbol diàfan de l’enamorament de tonalitats pastís amb diàlegs memorables i guions gairebé perfectes
La història de Meg Ryan es podria explicar en el lapsus que va d’un orgasme fingit a un explícit orgasme. És a dir, entre 1989 i el 2003. Entre la famosa escena al Katz Delicatessen de Manhattan, amb Billy Cristal, i l’escena al llit del detectiu Mark Ruffalo, també a Manhattan. En la primera (a ‘Quan en Harry va trobar la Sally'), Meg Ryan demostra a un atònit Cristal que les dones poden, efectivament, fingir el plaer, i ho fa enmig de la cafeteria, mentre estan dinant. De cop i volta, comença a panteixar i a moure’s amb moviments espasmòdics, pica amb contundència sobre la taula i arriba al clímax. Després, tranquil·lament, agafa els coberts i continua menjant, com si res. Una dona que seu al costat s’adreça a la cambrera i li diu: «Posi’m el mateix que aquella noia». És, potser, l’escena de ‘sexe’ més divertida de la història, en una pel·lícula de la gran Nora Ephron, que encara es conserva com una de les més lúcides comèdies romàniques (‘rom com’) que s’han fet mai. En la segona, una Meg Ryan desbocada, ara sense testimonis, entra en una espiral de passió amb un Ruffalo també atònit (‘En carn viva’) mentre investiguen un obscur assumpte criminal. D’Ephron a Jane Campion, de la dolça noia que enamorava tot el món a mig camí de la bogeria juvenil, de la netedat de cor i de l’amor romàntic, a la ‘femme fatale’ que no estalviava esforços i panteixos reals davant un actor que després va confessar que estava espantat perquè, mentre rodava, tenia al darrere el fantasma de Russell Crowe, que aleshores era la parella de Ryan a la vida real, després de la separació amb Dennis Quaid.
‘In the cut’ presentava una Meg Ryan del tot diferent de la que estàvem acostumats a veure i la pel·lícula (que no està malament i que va rebre crítiques elogioses i també diatribes ferotges) va significar per a l’actriu un abans i un després. Mai va tornar a ser vista com l’heroïna que va forjar Nora Ephron. Des de la Sally que explicava la seva història romàntica amb el Harry, a la intrèpida llibretera que lluitava pel seu petit negoci mentre s’enamorava, sense saber-ho, de l’amo de la competència (‘Tens un e-mail’) en l’antigor plàcida d’internet quan els mòdems semblaven màquines de tren, passant per la tendra fixació per un pare vidu amb un nen petit que li busca xicota (‘Alguna cosa per recordar’). És cert, com diu ella mateixa, que ha rodat més de 30 films i que només n’hi ha set que es puguin considerar comèdies del tipus ‘noi coneix noia’ i amb final feliç, però el fet és que la imatge de Ryan, als anys 80 i 90, va esdevenir el símbol diàfan de l’enamorament de tonalitats pastel amb diàlegs memorables i guions quasi perfectes. Una imatge que consistia, bàsicament, en càrdigans beixos, americanes folgades, faldilles acampanades, pantalons amples amb pinces, mocassins i barrets de bombí.
Notícies relacionadesDesprés d’allò, d’aquella Meg Ryan despullada que va desmuntar el mite, va fer unes quantes pel·lícules, però cap va triomfar, ni tan sols la primera que va dirigir (‘Ithaca’), un relat de la Segona Guerra Mundial, protagonitzat per ella mateixa i pel fill que va tenir amb Quaid. Es va convertir en dissenyadora d’interiors a Nova York, es va retirar (milionària) a Califòrnia i, malauradament per a molts dels seus fans, es va operar, amb una cirurgia que li va afectar els llavis i els pòmuls, però que no va poder estrafer aquella mirada inquieta i juganera dels millors temps.
Ara, Meg Ryan ha tornat. Als Estats Units, a través de Tik-Tok, s’ha imposat una tendència, amb centenars de milers de seguidores, que consisteix a reivindicar l’estil de l’actriu. En diuen ‘Megaissance’ (com una mena de ‘renaixement de la Meg’) i, sota l’epígraf ‘Meg Ryan fall’, un munt de dones es vesteixen com ella, aprofitant que la tardor és, per descomptat, l’estació ideal (la combinació de colors ocres, granats i ataronjats) per fer aquesta mena de coses. Una escriptora americana, Zöe Rose Bryant, ha dit que és la mateixa sensació que devien tenir els deixebles de Jesús quan el van veure aparèixer després de morir a la creu. Ryan ha estrenat una nova pel·lícula (‘What happens later’), en la qual es pregunta què passaria si et tornes a trobar per causalitat, 30 anys després de la separació, amb l’amor de la teva vida, que no és sinó David Duchovny (el d’‘Expedient X’). No hi ha orgasmes de cap mena, però sí, encara, la «llibertat incandescent» (com ha dit una seva amiga) dels ulls que van mirar el Harry.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
