Gàrgoles Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Un bon país
Sánchez ha sigut capaç de convertir les engrunes del pa electoral en maons d’una reconstrucció civil, d’un «retrobament total»
Sánchez defensa l’amnistia del procés com el «camí més segur» per a la unitat d’Espanya
Les principals frases de Pedro Sánchez al debat d’investidura
La lectura combinada dels textos de l’acord entre Junts i PSOE i de l’exposició de motius de la proposició de la llei orgànica d’amnistia ens aporta unes quantes dades prou interessants que ens ajuden a entendre el 'momentum' (més episòdic que no pas fonamentat) més enllà dels sorollosos i abrandats brams en contra. Primer de tot, "la constatació que la situació política actual permet assolir un acord per obrir una nova etapa". Això no és cert del tot, perquè tot i que la situació generada "a partir del resultat de les eleccions" ha esdevingut certament "una oportunitat històrica", la valoració que n’hauríem de fer és que el pacte (amb l’amnistia incorporada) es fa a propòsit, sí, però no pas perquè la situació ho permet, sinó perquè ho converteix en numèricament imprescindible.
Entretots
Aquest és en certa manera el quid de la qüestió. S’arriba certament a un nivell de reconeixement que no vèiem des del preàmbul de l’Estatut del 2006, quan es parlava de "l’exercici del dret inalienable de Catalunya a l’autogovern", dels drets històrics i del concepte de nació. Però, a diferència d’aleshores (i de la retallada infausta com a conseqüència del recurs i la campanya del PP, anotada per Pedro Sánchez en la investidura com a causa immediata dels mals que van venir després), quan la proposta del nou Estatut no responia a una "oportunitat", sinó a una mena de compromís històric, ara resulta que exalcem, com també ha dit Sánchez, la virtut de la necessitat.
Notícies relacionadesÉs a dir, arribem a una certa 'entente cordiale' que reconeix "les divisions que continuen tensionant les costures de la societat", que admet "demandes amb un profund recorregut històric" i que constata "la desafecció d’una part substancial de la societat catalana", una desafecció que cal desactivar amb "l’eliminació de les circumstàncies que la provoquen". Els acords parlen de "distintes sensibilitats nacionals", i alhora descriuen uns camins que han de transitar, tots, "dins l’ordenament jurídic nacional i internacional".
I és en el moll de l’os de la llei d’amnistia on s’emmarca que "l’aplicació de la legalitat és necessària, però a vegades no és suficient per resoldre un conflicte polític sostingut en el temps". Tot és fruit d’una tàctica i no pas d’una estratègia, neix d’un episodi atzarós però acaba amb la frase del dia, pronunciada per un Pedro Sánchez capaç de convertir les molles del pa electoral en maons d’una reconstrucció civil, "un retrobament total": "Que els catalans que se senten independentistes vegin que Espanya és un bon país per a ells".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
