Església catòlica
La xemeneia del Vaticà
A la Conferència de Potsdam, discutint amb Churchill sobre Polònia, Stalin va pronunciar una de les seves frases més famoses. "Per cert", va dir, estufat, mentre s’esborrifava el mostatxo, "¿quantes divisions vau dir que tenia el Papa?". Certament, no n’hi havia cap, al Vaticà: ni tancs ni regiments. Com a molt, un centenar escàs de guàrdies suïssos, empolainats a la manera de Rafael. Això sí, en aquella època, ara fa vuitanta anys, al Vaticà també hi havia bombers. I encara ara. Tampoc no podem parlar de divisions, per descomptat, tot i que, durant els moments convulsos dels estats pontificis i al llarg de la II Guerra Mundial, van exercir, de fet, com a guàrdia pretoriana. Ara, els bombers vaticans tenen tres o quatre vehicles, uns quants extintors, unes quantes mànegues i para de comptar. En són una trentena i, a diferència de la Guàrdia Suïssa, no cal que siguin suïssos, però sí catòlics i solters, amb una "sana e robusta costituzione psicofísica". S’anomenen, com els col·legues italians, Corpo dei Vigili del Fuoco (en el seu cas, Dello Stato della Città del Vaticano), que és una manera força simpàtica de descriure els bombers, imposada per Mussolini l’any 1938, fent referència a la Militia Vigilum de Cèsar August. Vigilants del Foc. El patró dels bombers vaticans és sant Lleó IV, que va tenir la delicadesa d’intervenir davant l’Altíssim, al segle IX, per apagar el foc que estava destruint el Borgo, el barri del que ara coneixem com a Vaticà i entorns. D’aquest famós incendi, que es va aturar de cop després de la benedicció amb la senyal de la creu impartida pel Papa, en fa memòria un quadre magnífic, que es pot contemplar a les estances de Rafael al Vaticà. Descriu el foc i la intercessió del Pontífex i, en primer pla, es veu com Enees fuig de Troia (també en flames) amb Anquises, el seu pare, a collibè. És una picada d’ullet al mític antecedent troià de Roma.
El cos de vigilants del foc ha estat l’encarregat de col·locar la xemeneia al teulat de la Capella Sixtina. I no solament això, esclar, sinó també tota l’estructura de tubs que va des del fogar on es cremen les butlletes de les votacions, en un lateral de la sala (davant per davant de la part frontal amb la creació d’Adam), fins a l’exterior. De fet, aquesta és la tasca més excepcional i visible dels bombers catòlics. I la més delicada, no fos cas que la combustió de paper amb cartutxos de clorat de potassi, lactosa i colofònia provoqués un nou incendi del Borgo.
Els cardenals, per la seva banda, tenen entre mans, des d’aquest dimecres, una altra de les tasques excepcionals. Ser vigilants del foc sagrat, procurar que no es cremi (metafòricament) el Vaticà, sotmès a amenaces cismàtiques i crisis econòmiques, i fer que s’enlairi un fum blanc, evanescent i eteri, que sigui alhora sòlid i permanent. Ara per ara, tanmateix, l’única evidència sòlida, l’únic senyal permanent del conclave és aquest fràgil, inestable fumeral, arrapat al sostre de teules de la coberta amb un tirant col·locat pel Corpo dei Vigili del Fuoco.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
