Hospital de campanya

Les congregacions generals de cardenals funcionen com a baròmetre del que està per venir, però les informacions que en rebem són esbiaixades, generadores d’incerteses, màquines de travesses. Fixem-nos, però, en les homilies fúnebres. En l’últim comiat a un papa en actiu, el 2005, el cardenal Ratzinger en va pronunciar una que va ser premonitòria. Concloent. Va ser com un anunci de la seva imminent elecció com a Benet XVI. Ara, el cardenal Giovanni Battista Re ha presidit les exèquies de la plaça de Sant Pere. Re, que va tenir un paper clau en l’elecció de Bergoglio, no solament va ser l’encarregat de la magna cerimònia de dissabte, sinó que també presidirà la missa pro eligendo pontifice que es farà el dia 7, just abans que els cardenals que hi tinguin dret (justament ell no podrà: té 91 anys) entrin a la Capella Sixtina. Re va proposar l’al·legoria més bella i, segurament, la més clarivident. L’Església no construeix murs, sinó ponts, "és com un hospital de campanya després d’una batalla en la qual hi ha hagut molts ferits". La batalla, per descomptat, no s’ha acabat. No hi ha un "després de", sinó un "durant". En el decurs del combat, es tracta de triar si l’Església és encara una tenda que acull o si, des de dalt del turó, encimbellada i endomassada, contempla la devastació sota un pal·li d’altiva indiferència.