Apunt Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
‘Habemus’ amnistia
El problema d’aquesta amnistia és que no està acordada des del consens, sinó arrencada sota la pressió d’una investidura
El PSOE registra l’amnistia en solitari al sospitar ERC que deixa fora Tsunami i els CDR
La llei d’amnistia: llegeix aquí el text íntegre amb què seran exonerats els líders del procés
Ja tenim el projecte de l’amnistia. El primer a dir és que, així com el document del pacte entre el PSOE i Junts era pèssim, amb més falsedats que inexactituds, la llei d’amnistia després d’una ràpida lectura sembla raonable. No interfereix en el poder judicial (ni se cita el polèmic ‘lawfare’) i es reafirma el respecte a l’ordre jurídic nacional i internacional.
Però com va dir Xiol Rius, exmagistrat i exvicepresident del Constitucional, el gran problema de l’amnistia no és jurídic sinó polític. L’amnistia existeix, i es practica, en altres països europeus. I una amnistia per girar full del malson del procés estaria molt bé. El problema d’aquesta amnistia és que no està acordada des del consens, sinó arrencada sota la pressió d’una investidura. Amb amnistia, Sánchez serà president. Sense amnistia... Aquest ‘detall’ li resta legitimitat moral i és la causa principal de la forta oposició del PP, que acudeix al tremendisme, no amb les manifestacions pacífiques a les quals té tot el dret però sí dient «ens han colat una dictadura» (Ayuso), explotant l’oposició que la mesura –i el seu oportunisme– genera en gran part de l’opinió pública. No només la de dretes.
A Espanya l’amnistia augmentarà la crispació. No a Catalunya, on el pacte ha sigut aprovat pel 89% dels militants d’ERC, el 86% de Junts i el 85,4% del PSC. I tots tres sumen el 73% del Parlament. Els militants no són els votants, però sí que són els que més van xocar el 2017. I fa poc, en les eleccions catalanes del 2021, ERC, Junts, la CUP... i fins i tot el PDECat van firmar que ¡mai de la vida! pactarien amb Salvador Illa. Alguna cosa ha canviat.
La fallada d’origen és la falta de consens. Andrea Rizzi, en un article sobre Itàlia, diu que allà la Constitució sí que preveu l’amnistia, però exigeix un quòrum de les dues terceres parts de les dues cambres. Amb la Constitució italiana, aquí no hi hauria amnistia. Cada país té les seves lleis, però això d’Itàlia ajuda a entendre la crispació espanyola.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
