Sinuós colpisme

El colpisme s’ha posat en marxa. Un colpisme de clavegueres que ha tret tots els seus peons en escena per frenar l’acord polític de l’amnistia. A les manifestacions i vandalisme a les portes de Ferraz, prèviament alimentat pels micròfons habituals, s’hi ha sumat l’escandalosa declaració del Consell del Poder Judicial en contra de l’amnistia. Un òrgan dividit, caducat des de fa cinc anys, que ja no dissimula la seva voluntat de pressionar l’àmbit polític declarant en contra d’una llei que ni tan sol existeix. Com ha dit el magistrat Álvaro Cuesta –que s’ha negat a acudir a la reunió per no contribuir a la «indignitat i al desprestigi»–, s’ha tractat d’una reunió «manifestament il·legal», amb uns magistrat revoltats contra les iniciatives del Parlament legítimament escollit per les urnes.

Aquest ha estat el primer tret, però, com tot cop perfectament organitzat, no podia quedar en una simple salva, i la resta s’han disparat en processó. D’una banda, han sortit a passejar les sotanes del ‘bajo palio’, amb l’ínclit Rouco Varela dirigint el rosari: des del bisbe de Huelva, parlant d’immoralitat del nacionalisme, fins al bisbe d’Oriola i Alacant, el famós Munilla, que va acusar el feminisme de portar el dimoni dins, i ara té els sants dallonses d’alertar que l’amnistia «posa en joc els valors morals». Tot sumat a la mateixa Conferència Episcopal, que ja s’ha pronunciat en contra de l’amnistia. I pel camí, com qui no vol la cosa, ha aparegut una carta a les casernes militars demanant un cop d’Estat per «salvar» Espanya.

Però no hi ha una bona revolta si no va acompanyada del Cristo gros, i aquest ha sorgit de la mà del jutge Manuel García Castellón, que, el mateix dia (quines casualitats!), ha decidit imputar per terrorisme el president Puigdemont i Marta Rovira per Tsunami Democràtic. No content amb el disbarat de mantenir unes acusacions que no s’aguanten per enlloc –la mateixa fiscalia hi està en contra– i de convertir una protesta ciutadana en un acte de terrorisme, ha anat més enllà i ha demanat investigar la mort d’un passatger per un atac de cor, amb la pretesa intenció d’adjudicar-la al mateix Tsunami. És a dir, el mateix jutge que es va negar a instruir una causa contra Pinochet o investigar l’operació Catalunya o, com ha recordat el diputat Óscar Puente, no va trobar raons per relacionar Dolores de Cospedal i Rajoy amb el cas Kitchen, ara troba surrealistes vies per enllaçar Tsunami amb Puigdemont i fins i tot amb el fet dolós d’un mort. I tot plegat amb un sentit molt clar: Tsunami queda dins l’amnistia, però si hi ha sang i... pam, García Castellón vol trobar-la. És el mateix home que va dir, sense pudor, que «l’amnistia no està prohibida a la Constitució, però a la Constitució tampoc hi posa que estigui prohibit l’esclavatge» i, fidel a la crida d’Aznar, «qui pugui fer que faci, qui hi pugui contribuir que hi contribueixi», sembla que ha assumit la missió.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

En aquest punt, és obligat considerar que tot això no és espontani, sinó un pla dissenyat pels ‘masterminds’ del ‘deep state’, seguint l’estela que va deixar el rei Felip en el seu discurs del 3 d’octubre. S’ha posat en marxa un cop d’Estat silent contra la lògica democràtica i contra la possibilitat que el conflicte català surti de les vies repressives i entri en les polítiques. És un versió 2.0 d’un juliol de 1936.

Així les coses, que la ‘lawfare’ entri en l’amnistia ja no és una petició, sinó una urgència, i no només per a l’independentisme, sinó també per al PSOE. Queda clar que qualsevol escletxa que deixi la llei i que no contempli l’ús descomunal que s’ha fet de la justícia per a la persecució política, servirà per tombar l’esperit que l’ha impulsat. El mateix PSOE ha considerat que això de García Castellón és ‘lawfare’ de manual. Una ‘lawfare’ en forma de míssil per destruir l’independentisme, però també per destruir Sánchez i la coalició que vol crear. És una operació de setge involucionista que sembla molt ben organitzada i s’està desplegant amb igual precisió. Creure que això es queda aquí és no tenir memòria històrica, ni instint de supervivència. En tot cas, amb la situació en aquesta tessitura, Junts no pot aprovar una amnistia sense ‘lawfare’ i el PSOE no pot exigir-la sense ‘lawfare’. Però és que, a més, també ho necessita, perquè si Puigdemont és la diana, Sánchez és l’objectiu.