Les dones a Israel i la minifaldilla

No entro en el fang del soroll, ni en clatellades ni atacs. Tampoc en lloances a cap religió. El Conveni d’Istanbul ja aclareix que ni «la cultura, la religió ni la tradició justifiquen actes de violència» a les dones. Qui escriu aquí és més de la línia de Nawal el Saadawi, quan deia que els textos sagrats del judaisme, de l’islam i el cristianisme «oprimeixen les dones, en una mesura o una altra». No hem d’anar-nos-en gaire lluny. En contra de la nostra llei, aquí segueixen les portes dels centres abortius grups amb rosaris i oracions, subvencionats amb diners públics.

Aquest espai em queda curt, però es necessita una mica de context perquè ni tot és tan bonic ni laic. El 2016 recordem el debat sobre la prohibició de les minifaldilles per a les funcionàries en el parlament d’Israel. I compte si passes per un barri ultraortodox, on els seus cartells adverteixen: «prohibit passar amb robes ajustades. Obligatori faldilla llarga». 

El Tribunal Suprem va ser l’únic que, fins ara, frenava els retrocessos de drets de les dones a Israel. Per això, elles van encapçalar les protestes davant la reforma judicial de Netanyahu, al seu Govern d’ultradreta extremista. El mateix que no ratificarà el Conveni d’Istanbul, malgrat pujar els feminicidis un 50%. Parlen de Netanyahu com a no gaire religiós, però ell recorre a textos messiànics per justificar els atacs contra la població civil palestina (1 Samuel 15:3). 

El text del Comitè Cedaw, del 2023, explica com la dominació religiosa del Govern d’Israel frena les llibertats de les israelianes, des dels seus tribunals religiosos en el matrimoni a polítiques de segregació de gènere en barris ultraortodoxos. Segueixen els autobusos que obliguen les ultraortodoxes a asseure’s en la part posterior, així com limitacions en roba i cabell i insultades públicament si incompleixen les normes. 

Alhora, el Comitè explica com Israel impedeix a la palestines acudir a tractaments mèdics, restringeix els seus drets a la salut, al treball i a l’educació, afecta el seu desenvolupament vital amb l’ocupació i els talls d’energia intencionats, a més dels interrogatoris de soldats israelians amb amenaces i assetjament sexual. Això queda curt per al que pateixen.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

I tot és d’abans del set d’octubre. Imaginin ara on queden els seus drets. Està clar que, sense perspectiva de gènere, la informació és incompleta. Més compromís real amb els drets de les dones i menys instrumentalització.

Si ara les gazatines escoltessin aquest debat aquí tindrien tot el dret a menysprear-nos. On queda una minifaldilla quan abraces i plores el teu fill assassinat per una bomba. On queda una minifaldilla quan t’estan matant. A tu, i a tot el teu poble.