Violència
El que uneix els casos Bretón, Hermoso i l’atac a Gaza
Sembla que les especialistes només poden parlar d’assassinats masclistes, i no aportar una visió de gènere en temes polítics, tot i que les dones siguem la meitat de la població
Es compleixen 12 anys de l’assassinat del José i la Ruth, per part del seu pare, José Bretón. Anys després, diuen que és «la mirada del diable», però és només la mirada d’un masclista que no aixecava sospites excepte en uns quants, com la seva dona. El que ella digués era igual. En aquell moment no es parlava de violència vicària ni la justícia impedia que ell veiés els seus fills. I, tot i que avui se’n parli, hi ha qui continua sense entendre-ho. Durant un temps ell creia que estava sa i estalvi perquè un informe va dir que les restes trobades no eren humanes, sinó d’animals. Quan un altre informe va confirmar la veritat, ell va reconèixer cremar i matar els seus fills «com a venjança» a la seva dona després de separar-se. Tot i així, després va ser absolt de maltractaments psíquics per un fet anterior a l’assassinat, per ser considerat un acte de «desinhibició» familiar. La Ruth, en dol pels seus fills, no va declarar. I el jutjat, sense comprendre-ho, va afegir que no ratificar produïa «dubtes raonables». L’advocada de Bretón, Bárbara Royo, es mostrava satisfeta per «prevaler el dret». En cas de dubte, s’aplica el principi ‘pro reo’. Però ja se sap, es diu que el testimoni d’una dona arruïna la vida d’un home.
Dotze anys després, aquesta setmana, la ja exadvocada de Bretón formava part d’una tertúlia a Telecinco. Van emetre la declaració de la jugadora Jennifer Hermoso davant la fiscal, en un procés obert encara, que és greu. El programa no va tenir gaire audiència. Tampoc presència d’especialistes en violència masclista, suposo que per negar-se a revictimitzar, tot i que als presents els era igual i es creien amb autoritat. L’endemà, Vilda declarava davant l’Audiència Nacional sabent què havia dit la jugadora. Se suposa que un Estat de dret protegeix les víctimes. Hermoso ha demanat just això al jutge i aquest ha donat una reprimenda per la filtració. Això sí, en aquesta tertúlia ens donaven ‘lliçons’ de dret i de periodisme.
Tot això, mentre agressions, assassinats o violacions a dones queden resumides en uns minuts o en breus. Tot això mentre escric sabent que a Gaza tenen menys de 24 hores per fugir d’un atac d’Israel, que sí que és un Estat, i cometran més crims de guerra, segons el dret internacional.
Entretots
¿Quantes dones i feministes de la zona han escoltat als mitjans? ¿Quantes especialistes en drets de les dones han explicat què passa amb elles en aquest conflicte? ¿Quantes especialistes amb veu en taules de política? Sembla que les especialistes només poden parlar d’assassinats masclistes, i no aportar una visió de gènere en temes polítics, tot i que les dones siguem la meitat de la població. Recordo quan en una tertúlia vaig voler parlar d’un comunicat de l’ONU sobre com la guerra d’Ucraïna afectava les dones i un advocat em va fer callar perquè «això no venia al cas».
Per fer programes enb què qüestionin, revictimitzin o manipulin les dones, no hi ha impediments. Per ser veu constructiva i explicar el que no es diu, som ignorades. Ai, periodistes... ¿Com heu d’informar bé si ignoreu la meitat del món?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
