Tabac: ¿un pas enrere?

Tothom sap que el tabac és altament nociu per a la salut en qualsevol dels seus formats, que és el principal factor de risc de morbimortalitat evitable. Tothom sap, i l’OMS ho confirma, que no hi ha nivells acceptables d’exposició al fum del tabac des del punt de vista de la salut. A Catalunya, en torn d’un 22% de la població és fumadora, i no aconseguim reduir-ho significativament per ara. 10.000 morts anuals. Un alt cost.

Certament s’ha anat avançant en el fet que les administracions fossin sensibles a aquest tema i legislessin restrictivament sobre aquesta qüestió. Les lleis del 2005 i el 2010 van representar un gran salt endavant en la lluita contra les conseqüències nocives del tabac.

Però fa anys que estem aturats. I la indústria tabaquera no para de pressionar amb nous productes, com el vapeig o la utilització de ‘lobbies’ diversos, entre els quals el de la restauració.

Les administracions fan declaracions i promeses en el sentit de restringir més els espais sense fum, com per exemple a les terrasses de bars i restaurants, a banda de posar en marxa altres mesures com la pujada dels preus del tabac, temes de publicitat i etiquetatges, reglamentacions de formats derivats, etc. Ens diuen que s’estan elaborant noves lleis que ho resoldran definitivament. Però les promeses i declaracions no es converteixen en fets. I el tabac continua sent el principal factor de risc i de morbimortalitat evitable a casa nostra.

No és un tema de dificultat tècnica. És prou clar i consensuat el que cal fer per rebaixar els perills del tabac. Es tracta d’un tema de responsabilitat i valor polític.

Informar, aconsellar, no són suficients perquè les persones modifiquem determinats hàbits nocius, com el tabaquisme. Arriba un punt en què cal establir mesures obligatòries, en què cal legislar.

Tota legislació implica voluntat i equilibri, i també restricció. Si cal legislar és perquè cal canviar alguna cosa que no es fa bé. Sempre hi haurà suposats perjudicats. A l’hora de prendre decisions polítiques cal que imperi la perspectiva del bé comú, i no els interessos d’un grup concret, ni que li pugui representar un cert nivell de perjudici.

Aquesta és la situació en la qual ens trobem respecte del tabac i una part concreta, no tota, del sector de l’hostaleria, en el moment en què l’administració, la que sigui, espanyola, catalana o d’on sigui, es planteja prohibir el consum de tabac a les terrasses de bars i restaurants. La confrontació esclata al moment.

No fa pas massa temps, un destacat directiu d’un gremi d’hostaleria català va manifestar que «el Govern central s’ha inventat la mentida que a les terrasses es lesiona la salut pública amb el tabac». No és un invent. No és una mentida. Repetim-ho, per si no s’ha entès. Qualsevol nivell d’exposició al tabac és nociu per a la salut. Qualsevol nivell. Evidentment, ningú emmalaltirà si es pren un cafè en una terrassa al costat d’una persona que estigui fumant, però sí que hi ha un risc acumulatiu, a més de contribuir a mantenir el tabac com un fet habitual, normal. Fumar no pot ser normal. Fumar és nociu per a la salut. És imprescindible anar acotant el tabac, en totes les seves formes, cap a espais cada cop més reduïts i més controlats. La seva nocivitat no és un invent, sinó una realitat.

Són els mateixos ciutadans, fumadors i no fumadors, els que, majoritàriament, demanen la retirada del tabac de les terrasses i altres espais públics de convivència, i les diverses enquestes ho confirmen: més d’un 70% dels ciutadans estarien a favor d’aquesta mesura. En una altra enquesta fiable, sols un 14% dels usuaris diuen que deixarien d’anar a una terrassa si s’hi prohibeix el consum de tabac.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Fins i tot, si parlem de costos, en el nostre sistema sanitari es calcula que el tractament de les principals malalties derivades del consum del tabac ens costa entre 7.500 i 8.000 milions d’euros anuals. Això sense posar preu al patiment i a les morts prematures. Cap a on es decantaria la balança de l’equilibri social?

Algunes declaracions de destacats membres de les administracions públiques, en el sentit que la solució a aquesta qüestió ha de ser dissuasiva per protegir la salut, però sense alterar la feina dels restauradors, que la solució ha de ser equilibrada, tot i ser raonables, són, si més no, preocupants des del punt de vista de la salut pública, i ens poden fer pensar que es pot fer un pas endarrere. I això no és equilibrat.