Gàrgoles Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Dels filòsofs i de les seves feines
És l’àmbit on la inserció laboral dels graduats universitaris creix de forma destacada, però ¿en què es fan servir?
L’informe més recent de l’Agència de Qualitat Universitària (AQU) ens diu que hi ha un àmbit on la inserció laboral dels graduats universitaris creix de manera destacada. El de la filosofia. També és cert, no ens enganyem, que era (i és) un dels estudis amb una taxa d’ocupació més baixa. El 2014, segons les dades oficials, només un 65% dels que es graduaven en Filosofia trobaven feina. El 2020 n’eren el 75%, i ara en són el 83%, que és una xifra prou destacada, amb quasi vuit punts de diferència sobre la referència més immediata. No està gens malament.
Per rebaixar l’optimisme que provoca el fet que més filòsofs entrin al mercat laboral, caldria creuar les dades amb les que ens informen de l’adequació entre els estudis i el lloc de treball que ocupen. Mentre que la gran majoria dels graduats en l’àmbit de la salut, de l’arquitectura o de l’educació exerceixen la professió per a la qual van ser formats, una gran part dels que van estudiar filosofia, història, llengua i literatura o polítiques i arts fan altres coses, no necessàriament lligades al que van aprendre a les aules.
¿I què fan els filòsofs? ¿Les grans empreses i les multinacionals han entès aquí, com en altres llocs, que contractar un filòsof anirà a favor de la productivitat perquè ningú com un filòsof té la ment tan disposada a pensar, és a dir, tan preparada per afrontar reptes per als quals ningú està format d’entrada? ¿Han considerat de cop que és millor tenir el cervell ben moblat i ser flexible als canvis que no pas disposar només de professionals amb coneixements massa rígids i especialitzats? Podria ser. Conec alguns gerents d’empreses destacades que provenen de la filosofia o de la filologia clàssica, però no són, ni molts menys, una majoria.
Entretots
¿Què fan, doncs, els filòsofs? Ensenyen filosofia, i no pas a la universitat, sinó als instituts. I no pas filosofia, sinó, en molts casos, llengua catalana. I qui diu filòsofs, diu llicenciats en Comunicació o en una filologia d’una llengua que no és la que ensenyaran (en alguns casos, no la saben ni parlar, aquesta llengua!) com denunciava fa uns dies un filòsof que sí que exerceix com a tal, Ramon Alcoberro, tot parlant del panorama en un institut del Baix Llobregat on només un membre del departament de català era graduat en Filologia Catalana.
L’escena és del tot desconcertant. I passa a molts altres llocs, amb places desocupades o ocupades per joves graduats que saben moltes coses, però no la que tocaria. I, mentrestant, les facultats de Filologia (Catalana) cada dia amb menys estudiants.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
