Fer de pallasso
Oriol Pla va rebre el premi Emmy Internacional a millor actor, a Nova York, amb un nas de pallasso dins l’americana negra de gala. I el duia per una simple raó: perquè és un pallasso, hereu de la nissaga Pla-Solina, figures històriques del circ i del teatre de carrer a Catalunya. En Quimet Pla, el pare, el savi de la família, que té un humor amable, però punyent, que sap que l’humor, en definitiva, no és sinó una poderosa arma contra la mort (riure’s de la devastació, riure’s de l’entenebriment), va dir al programa La Selva, d’en Xavier Grasset, que s’havia passat la vida ensenyant al fill a fer de pallasso (no a fer "el", sinó a fer "de"!), "i ara li donen un premi per una sèrie dramàtica". Va ser el moment en què l’Oriol va ensenyar el nas vermell de plàstic, el moment en què va reivindicar la tradició i la memòria: "La meva família és la raó principal per la qual jo em dedico a això". Ho vam saber del cert quan es va estrenar Travy, aquella memorable comèdia dramàtica, el devessall d’entrades de clown que protagonitzava la família sencera: el pare, la mare, la filla i el fill, els Pla-Solina, en aquell exercici inoblidable de devoció per la faràndula.
A la cerimònia, l’Oriol Pla va dir: "No m’esperis desperta, mama" i "Bon dia, Papa". En aquella aparent senzillesa, en aquella picada d’ullet al clos familiar, s’amagava tota una declaració d’intencions que destruïa l’aparell reverencial de la gala i posava el focus en allò que va confessar després en Quimet: "Entenc el teatre com una artesania. Llavors, som com aquella persona que té un taller o una fusteria i els fills aprenen l’ofici i el superen". L’Oriol Pla és un monstre escènic. Des d’aquell primer jove elèctric al Jo mai d’Iván Morales, amb vint anys, fins a l’últim muntatge (Gola), passant per les seves aparicions al cinema (jo em quedo amb el "pijoaparte" d’El día de mañana), ens ha demostrat un domini excepcional del cos, una passió il·limitada, uns recursos escènics cada vegada més profunds. I, a la butxaca, sempre, el nas de pallasso.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
